Act.17: Què podem fer per conviure amb altres cultures?

Tota cultura té herència cultural molt diversa, és a dir, s'ha anat formant, i se segueix formant, a partir dels contactes entre diferents comunitats de vides que aporten les seves maneres de pensar, sentir i actuar. Evidentment els intercanvis culturals no tindran tots les mateixes característiques i efectes però és a partir d'aquests contactes que es produeix el mestissatge cultural, la hibridació cultural... Una cultura no evoluciona si no és a través del contacte amb altres cultures. Però els contactes entre cultures poden tenir característiques molt diverses. En l'actualitat s'aposta per la interculturalitat que suposa una relació respectuosa entre cultures., aquí aquesta la clau: respecte. No hi ha cultures millors i ni pitjors, evidentment cada cultura pot tenir formes de pensar, sentir i actuar en les quals determinats grups es trobin en una situació de discriminació, però si vam acceptar que no hi ha una jerarquia entre les cultures estarem postulant el principi ètic que considera que totes les cultures són igualment dignes i mereixedores de respecte. Això significa, també, que l'única forma de comprendre correctament a les cultures és interpretar les seves manifestacions d'acord amb els seus propis criteris culturals encara que això no ha de suposar eliminar el nostre judici crític, però si que suposa inicialment deixar-lo en suspens fins que no hàgim entès la complexitat simbòlica de moltes de les pràctiques culturals, es tracta d'intentar moderar un inevitable etnocentrisme que duu a interpretar les pràctiques culturals alienes a partir dels criteris de la cultura de la persona interpretant. En la nostra societat existeix, cada vegada més, una gran diversitat cultural; en el nostre dia a dia també. Perquè cap d'elles quedi exclosa creiem que cal aprendre a cooperar, a contribuir a un tot comú que doni impuls i unitat a la vida pública. Resulta impossible pensar a cooperar sense parlar del respecte per altres cultures i interrelació vaig entrar elles. Aquesta ha de ser una premissa de convivència social i, per tant, un element definitori de la societat i una línia de treball en ella, per això s'ha assolit un espai on conviuen diverses cultures sense recels, la complicitat entre les diferents cultures es comença des del respecte, la interculturalitat s'inicia en la fraternitat existencial i culmina en l'alegria de la trobada, no es tracta d'acceptar amb un cert fatalisme el fet d'haver de conviure amb persones d'altres cultures, sinó que l'anunci d'aquesta convivència ha d'arribar a ser font d'alegria, i aquesta alegria és la qual ens motiva a treballar perquè la convivència entre cultures sigui el més beneficiosa possible per a tota la societat, si no som capaces de cimentar la interculturalitat en substrats reals i sòlids, la convivència multicultural es converteix en font de sofriment i de conflicte, si no vam treballar a fons aspectes com una fraternitat real entre les persones, siguin d'on siguin o vinguin d'on vinguin, passarà com en aquells terrenys plens de mines anti persona: caminarem confiadament i, de cop, sense saber com... una explosió. No podíem veure el que estava enterrat en el fons. Semblarà que sabem conviure, però de cop uns ressentiments que teníem enterrats brollaran cap a l'exterior generant una explosió de violència. És tasca de tots, i també nostra, tenir una bona convivència intercultural, la clau: RESPECTE i conrear valors com la fraternitat, llibertat, justícia, solidaritat, etc. Valors que ens permetin edificar una veritable convivència pacífica.