Act.22: Existeix el destí o som lliures?

Existeix el destí o som amos de les nostres decisions, som lliures? Em nego a creure que per moltes decisions o molts camins que prenguem arribem a la mateixa fi.

Definir el destí no es gens fàcil. Primerament hem de saber perquè ocorren les coses. La resposta es obvia: així és la vida, però per què és així? És potser el destí un conjunt de coses predeterminades per a que ens succeeixin? Jo crec que la clau de tot això són les decisions que prenem dia a dia, el nostre futur depèn d’elles, les teves bones o dolentes obres seran el teu jutge, però per què prenem determinades decisions i no pas unes altres? Si el destí existeix, hauríem de quedar-nos asseguts, sense fer res, esperant que les coses passin, aquest seria el nostre destí. Ningú sap a ciència certa si el destí realment existeix; jo crec més aviat en la causa i efecte. Si tu vols aconseguir alguna cosa has de posar tots els mitjans, del contrari mai es realitzarà el teu somni. Jo puc dibuixar el meu destí, dins de les circumstàncies que rodegin la meva vida, però he de lluitar per la meva llibertat de decisió. Crec que potser amb la paraula destí, ens referim més aviat a la causalitat. La teoria de la causalitat diu que per a cada acció existeix una reacció, per la qual cosa la frase “el que sembris avui és el que recolliràs demà” és d’allò més encertada doncs tots els nostres actes, o gairebé tots, causaran algun efecte.

Suposo que l’univers no juga als daus amb nosaltres i per això defenso la idea de que el destí de les persones canvia segons les decisions o camins que hem de prendre, per la qual cosa som lliures, o almenys m’agrada pensar-ho així; sóc l'ama del meu destí.