1. Idees principalsEn aquest text de la República dialoga Sòcrates i Glaucó sobre allò que necessita la seva ciutat que es redueix bàsicament a la temprança (ser amo de si mateix) i a la justícia (que cadascú faci el que li toca).
2. Títol
La ciutat virtuosa.
3. Anàlisi del text
Aquest text pertany al llibre IV de la República de Plató, una de les obres més importants de l’època de maduresa, època caracteritzada pels diàlegs dogmàtics. En aquest diàleg concretament Sòcrates i Glaucó debaten sobre allò que una ciutat necessita que es redueix principalment a justícia i temprança; com consideren que una cosa comporta l’altre comencen parlant de la temprança definida com la capacitat de controlar els nostres desitjos i passions és a dir com la capacitat de ser amos de nosaltres mateixos encara que ser amos de nosaltres mateixos també comporta ser esclaus de nosaltres mateixos. Aquesta afirmació dóna lloc a una contradicció i és per això que el text acaba fent referència a la temprança com aquella capacitat que ens permet que allò bo que hi ha en nosaltres domini allò dolent. Una cosa semblant passa a la ciutat: en totes les ciutat hi ha aspectes bons i aspectes dolents. Qual els bons dominen als dolents parlarem d’una ciutat virtuosa, per contra quan sigui allò dolent qui domini a allò bo parlarem d’una ciutat viciosa que no serà en absolut temperada ni mestressa de si mateixa.
4. Compara la teoria del text amb altres que hagis estudiat
El tema principal de La República de Plató és la justícia definida com un equilibri que s’aconsegueix a partir de que cadascú faci el que li pertoca. Aquesta idea de justícia apareix en la teoria ètica de Plató que considera que l’objectiu dels humans es trobar el Bé suprem : la felicitat. La manera d’arribar a aquesta felicitat és a través de la virtut considerada la salut de l’ànima entenent aquest concepte com que cada part de l’ànima ha de complir amb allò que li pertoca.
Podem comparar la política de Plató desenvolupada en La República amb la teoria de L'ànima: les parts de l'ànima s'identifiquen amb les parts de la ciutat (veure la foto) i és que la ciutat de Plató presenta les mateixes necessitats naturals i fins morals que els individus d'ella que hauran de ser perfectes per tal de poder arribar a constituir una ciutat perfecta, una ciutat ideal, una utopia (concepte de Thomas More).
1 comentarios:
En aquest diàleg parlen de la justícia i la temprança com a dues necessitats per a poder aconseguir el bé suprem i una ciutat perfecta. Com que considera que la justícia comporta la temprança, defineixen a la temprança com a la capacitat de controlar els nostres desitjos i passions i no com a ser amo de un mateix. Penso que per a poder aconseguir el bé suprem cada persona té que ser lliure i poder fer el que li fa fer arribar a aquesta felicitat, sempre i quan estigui dins d´unes lleis que totes les persones de la ciutat tenen que respectar. No arribaria mai a ser la utopia que Sòcrates i Glaucó buscaven però cadascú arribaria a la seva felicitat i hi hauria una ciutat justa amb els seus habitants i amb ella mateixa.
Publicar un comentario