...i com tota certesa...

...aquesta també va arribar amb diversos quilos d'ignorància sota el braç. Un dia va ocórrer allò inevitable: a la certesa li va néixer una inquietud. La inquietud va anar creixent en tamany i intensitat, la certesa cada cop era més dèbil. Un dia, un preciós matí d'agost, a la certesa se li va caure la por i va descobrir, un preciós, tendre i decidit dubte. I no em preguntis perquè, però des d'aquell moment va tenir valor per reconèixer allò que sabia, humilitat per reconèixer allò que no sabia, intuició per descobrir el que no sabia que sabia i paciència per continuar desconeixent tot allò que encara no sabia, i que segurament no sabria mai. Es va fer dubte i, amb això, es va fer eterna.

Un plaer

Estimat Blog,

Ara que estem en els últims dies i toca dir adéu, voldria dir-te un parell de coses per tal de que tinguis un feliç viatge cap al bagul dels records.

Veuràs... hem treballat força i malgrat tot, ho hem passat genial. Cal dir però que també hi ha hagut moments dolents però aquests s’han anat perdent pel camí. Pretenies ser una modesta aportació a la filosofia tot profunditzant en el sentit de la vida, en la cerca de la veritat, en el com i el per què de les coses, donant llum i sentit a la nostra existència. Sé que et sentiràs feliç d’haver ajudat a formar tantes persones amb criteri propi, amb valors i principis irrenunciables; estic molt orgullosa de tu.

Junts hem completat una etapa i ara toca afrontar noves situacions i reptes, ha sigut un plaer passar aquests dos anys amb tu.

Laura.

0 comentarios:

Publicar un comentario

 

Design in CSS by TemplateWorld and sponsored by SmashingMagazine
Blogger Template created by Deluxe Templates