Act.2: Què és la filosofia?

Avui començo batxillerat, i una de les assignatures és filosofia. He escoltat molt atentament a classe, i he de dir que n’estic segura que serà una de les assignatures que més m’apassionarà. Avui, he comprès que sóc una gran filosofa: des dels 10 anys he viscut fent-me preguntes, intentant saber per què les persones que m’envolten actuaven de maneres determinades. Des de sempre he sabut que els meus principis i els meus valors és el que hem defineixen com a persona, i mai he sobrepassat el meu límit, cosa de la qual n’estic ben orgullosa. Sempre he après de les actuacions dels altres, tan de lo bo com de lo dolent; observant, he après quina seria la forma correcta d’actuar. Contínuament m’he preguntat els perquès de les coses, m’he preguntat què és el que necessito per ser feliç i sempre m’ha fascinat raonar els resultats de les meves actuacions. En resum, em quedo amb la frase amb la que més m’identifico: “Detesto l’estupidesa”. D’altra banda, com deia Aristòtil: “Hem d’aprendre a llegir el gran llibre que és la vida”,aquest mateix també afirmava que “El coneixement prové de l’observació de la realitat de les coses”. Un filòsof busca el saber per el saber mateix, sense cap fi pragmàtic, i no és un saber concret, sinó una actitud natural en relació al seu Univers i al seu propi ser; per tot això, afirmo que la filosofia és la ciència que s’ocupa de respondre qualsevol interrogant, a través d’un anàlisi coherent i racional que consistirà en el plantejament i resposta de quanta qüestió com se’ns acudeixi, com: per què la nostra existència?, que puc esperar de tal cosa?, quin és el límit de la maldat?, per què...? Perquè per a mi, viure sense filosofar és com viure amb els ulls tancats sense intentar d'obrir-los mai. Esperaré impacient la meva pròxima classe de filosofia!