Act.6: És el jo la primera veritat?

Després de la meva última classe de filosofia tinc la certesa que no hi ha en absolut cap veritat, pel que m'he convertit en una escèptica , ja que la meva vida sempre ha estat una recerca de la certesa , però desgraciadament hi ha hagut més motius de dubte que de certesa: tot és qüestionable fins i tot les pures ciències, perquè en mi sempre hi ha una pregunta, no sóc d’aquesta classe de persona a la qual li expliquen les coses i les dóna per certes, jo les analitzo, busco el perquè de totes les coses i creure'm en la majoria dels fets quotidians no existeix el perquè, encara que potser ara, després de llegir a Descartes , comenci a pensar que existeix una única gran veritat: la primera veritat, el meu jo, perquè jo no puc ser una mentida per a mi mateixa, jo em conec, sé el que vull, el que m'agrada, el que em disgusta, el que m'horroritza... Sé que tot el meu jo està format pels meus ideals, la meva moral, les meves normes (que mai me les salto) i això mai pot ser una mentida, perquè els dubtes i les mentides m'arriben a través de l'exterior, mai del meu jo, ja que sempre he optat per ser honesta amb mi mateixa, encara que per descomptat el fantasma del dubte sempre ronda pel nostre voltant.