Act.7: Comentari de text (p.28 Doc.10)

1. Vida i obra de l’autor.

Filòsof austríac conegut per la seva contribució al moviment conegut com filosofia analítica. Nascut a Viena, el 26 d'abril de 1889. Pertanyia a una família rica i il·lustrada. Després d'assistir a escoles de Berlín es trasllada a la Gran Bretanya, i estudia ingieneria a Manchester.El seu interès per les matemàtiques li duu a Cambridge, allà orienta el seu interès a la filosofia. Al 1918 Wittgenstein havia acabat la seva Tractatus logicus-philosophicus; una obra que segons ell era la solució definitiva als problemes filosòfics. Més tard s'aparta de la filosofia i en 1929 torna però va començar a rebutjar algunes conclusions del Tractatus. La seva vida filosòfica pot dividir-se en dues etapes: un primer període representat pel Tractatus, i l' altre representat per les investigacions filosòfiques. Al llarg de la major part de la seva vida va concebre la filosofia com un anàlisi conceptual o lingüístic. En el Tractaus va defensar que la filosofia pretén la clarificació lògiques de les idees. En les investigacions filosòfiques no obstant això, que és un combat contra l'embrujament de la nostra intel·ligència per mitjà del llenguatge, aquí va defensar que el reconeixement de la pluralitat lingüística van dur al concepte del joc del llenguatge i a la conclusió que la gent interpreta diferents jocs de llenguatge; la clau per a la solució dels trencaclosques filosòfics és el procés terapèutic d'examinar i descriure el llenguatge en ús. Altres obres de Wittgenstein, publicades totes després de la seva mort són: Investigacions filosòfiques (1953), Observacions sobre els fonaments de les matemàtiques (1956), Els quaderns blau i marró (1958), Apunts 1914-1916 (1961) i Gramàtica filosòfica (1969). Va ser un home sensible i profund que sovint es mostrava solitari i amb tendència a la depressió, odiava la petulància i va ser famós pel seu senzill estil de vida i de vestir. Era de personalitat forta i segura, i va exercir una considerable influència en aquells amb els quals entaulava amistat. Wittgenstein es va retirar en 1947; va morir en Cambridge el 29 d'abril de 1951.
2. Idees principals del text.

Segons Wittgenstein, la filosofia no serveix per a opinar del món ni del que ens envolta sinó per a aclarir pensaments mitjançant el llenguatge. L'objectiu és aclarir les idees que tenim , sempre mitjançant el llenguatge, interpretar-les; el llenguatge lògicament representa l'estructura de la realitat que s'explica, el que importa no són les idees sinó aclarir-les.

3. Quina és la funció de la filosofia segons el text?

La funció de filosofar és posar en clar un pensament, per mi hi ha dos passos a seguir en la filosofia: 1. el pensament i 2. l'activitat de raonar perquè aquest pensament sigui real. L'autor dóna a entendre que la filosofia és l'activitat per la qual s'aclareix algun concepte i som coherents per mitjà de la interpretació lingüística. És com si la primera afirmació fos una introducció per a la teoria, i buscar el sentit de la teoria és la ciència. Per això ell diu que la filosofia és una activitat prèvia a la teoria, el resultat no té contingut, cal trobar el sentit mitjançant la teoria, o sigui la filosofia és l'avantsala a la teoria=ciència.

4. Per què L. Wittgenstein afirma que la filosofia és una activitat?

Perquè els filòsofs (sempre segons Wittgenstein) no demostren sinó que arriben a una conclusió que després han de posar a la pràctica (mitjançant la ciència), ells aclareixen lingüísticament,aclareixen els pensaments per lògica, mai teòricament, doncs considera la filosofia com l'activitat d'explicar un pensament lingüísticament i amb lògica, és l'activitat anterior a interpretar amb practica aquest pensament, i pensa que la filosofia té la funcion d'aclarir logicamente els pensaments(interpretar-lo), és una activitat prèvia, la ciència després s'encarrega de provar aquest pensament.

5. Comenta la última frase del text.

És una frase clara i que explica amb un llenguatge molt clar el que per a l'autor és la filosofia, és concisa i perfectament entendible. Per a l'autor la filosofia es basa en aclarir els pensaments que són confusos, gens de provar-los, només aclarir-los. Totes les teories no són falses, sinó que algunes no tenen sentit.

6. Quin mètode defensa l’autor? Compara el seu mètode amb altres que hagis estudiat.

a)Mètode que defensa l'autor.

El mètode analiticolingüístic és el que defensa Wittgenstein. I és el mètode que tracta la filsosofia del anàlisis del llenguatge i considera que el problema està en què les expressions filosòfiques són opaques i confuses, per això creu que cal analitzar el llenguatge i aclarir-lo. Aquesta filosofia té dos vessants : l' anàlisis formal (que considera la lògica com el llenguatge perfecte i que a la filosofia li correspon només aclarir els pensaments) i l' anàlisis de l'us del llenguatge (que considera que hi ha diverses manerar d'utilitzar el llenguatge, a les quals Wittgenstein denomina jocs lingüístics.

b)Compara aquest mètode amb altres mètodes estudiats.

Al llarg de la història s'han desenvolupat diferents mètodes filosòfics, i cadascun d'ells entén la filosofia de manera diferent, però sempre interessant.

1. MÈTODE EMPIRICORACIONAL

Aquest mètode té el seu origen en el gran filòsof Aristòtil. Compara dues fonts diferents, els sentits i l' enteniment, d'aquesta manera accedim a dos nivells de realitat: el sensible i l'intel·ligible. Al primer nivell de la realitat arribem per mitjà dels sentits, però clar això és multiple i canviant. El segon nivell de la realitat és allò que són les coses i el que fa que siguin. Aquest mètode pretén conèixer el que és comú universalment i el que és necessàri per a tots els éssers. En el mètode analiticolingüístic no importa el que són les coses, ni el que fa que ho siguin, només cal explicar el pensament, aclarir-lo lingüísticament; i aquí acaba tot. Veuen a la filosofia com una activitat anterior a la teoria, la ciència és l'encarregada de provar aquest pensament.

2. MÈTODE EMPIRISTA

Aquest mètode considera necessària l'experiència i la raó, però dona prioritat a l'experiència. Pensen que els sentits són la porta d'entrada al coneixement. En el mètode analiticolingüístic, en canvi, el que preval és aclarir la teoria lingüísticament, arribar a una conclusió i no provar ni rebatre, simplement explicar el pensament, la ciència ja s'encarregarà de provar-lo, no és cosa dels filòsofs, ells nomé arriben a la conclusió, provar-lo no és el seu treball, ells no miren que aquest pensament sigui real o no, només ho intenten explicar lingüísticament.

3. MÈTODE RACIONALISTA

Aquest mètode li dóna primacia a la raó doncs la raó pot donar-nos la certesa, la raó és la font dels coneixements, encara que aquet mètode també té en compte allò que ens donen els sentits, els principis del coneixement són els veritats de la raó, per això combinen intuició i deducció: penso, per tant existeixo. En canvi, en el mètode analiticolingüístic la raó és el menys important, ells es limiten a explicar un pensament lingüísticamente, la raó és molt poc important, ells expliquen aquest pensament i la ciència ho prova, ells pensen que han d'aclarir aquest pensament amb el llenguatge, no tenen cap altra missió, no miren de conèixer la veritat , ni la investiguen sinó que concentren el seu interès en el llenguatge.