Act.8: Definicions T1

1. Saber ordinari.

Es funda en "l'experiència de la vida quotidiana". Es basa en el què però no en el per què. No té pretensió de ser sistemàtic.
2. Tècnica

Consisteix a saber com fer certes activitats (saber tècnic). La tècnica planteja reptes a la ciència, la impulsa a nous descobriments. La ciència seria inviable sense l'ajut de la tècnica.
3. Saber artístic.

Tracta d'expressar la bellesa. Està més vinculat amb la narració que amb la explicació. Els diferents arts narren l'experiència de la vida a la seva manera.
4. Saber científic.

És un saber sistemàtic, rigorós i crític. Utilitza l'observació i l'experiència. Té metodologia específica i no només es pregunta el què sinó també el perquè i el com de les coses.
5. Experiment.

Conjunt d'activitats convenientments planificades amb ajuda de fòrmules matemàtiques, amb les quals es pretén descobrir com es comporten les coses.
6. Ciències formals.

No es refereixen a fets de l'experència, sinó a la forma dels raonaments. Es regeixen per la seva pròpia coherència interna, i alhora tenen gran aplicació.
7. Deducció.

Procés de raonament que permet derivar d'una o diverses proposicions donades, anomenades premisses, un altra, que és la seva conseqüència lògica necessària i que s'anomena conclusió. Un exemple de deducció és el sil·logisme d'Aristòtil (veritat formal=coherència).
8. Axioma.

Principi fonamental indemostrable dins del sistema deductiu.
9. Inducció completa.

Es parteix del coneixement individual de tots i cadascun dels casos que tenen lloc en un àmbit per tal d'arribar a lleis generals.
10. Hipòtesi.

Suposició provisional encara no verificada. Quan l'hipòtesi queda verificada es transforma en llei.
11. Teoria científica.

Enunciats universals del qual poden deduir-se totes les lleis d'una ciència en particular.
12. Falsació.

Una hipotèsi es refuta o es "falsa" quan els fets en el món no corcoden amb els fets deduïts en la hipotèsi.
13. Comprensió.

Comprendre un esdeveniment consisteix a captar-ne el sentit de les accions, per la qual cosa cal situar-se dins dels fets. La comprensió es pròpia del mètode hermenèutic.
14. Mite.

La paraula mite prové de la paraula grega mythos. La paraula entesa com a mythos fa referència a narracions fantàstiques que intenten explicar l'origen i la regularitat del cosmos recorrent a forces sobrehumanes, com déus o poders còsmics personificats. Es tracta de la paraula carregada de contigut sagrat, de la paraula que designa el que és ocult i misteriós, que només és a l'abast d'uns quants.
15. Mètode Empiricoracional.

Aquest mètode té el seu origen en Aristòtil. Parteix del fet que comptem amb dues fonts de coneixement, els sentits i l'enteniment, per mitjà dels quals accedim a dos nivells de la realitat: el sensible i l'intel·lígible.
16. Empirisme.

L'empirisme separa les dues fonts de coneixement que el mètode empiricoracional considera necessàries: experiència i raó. Aquest mètode filosòfic dóna prioritat a l'experiència, defensa que tot el nostre coneixement es deriva dels sentits.
17. Racionalisme.

Va néixer a la edat moderna i afirma la primacia de la raó sobre l'experiència i defensa l'existència d'idees innates.
18. Revolució Coperninaca del coneixement.

El coneixement s'analitza a partir del subjecte i no pas de l'objecte. Es tracta d'una idea proposta per Kant.

19. Joc del llenguatge.

No són solament maneres diferents d'utilitzar el llenguatge, sinó models que descriuen situacions comunicatives, que estan estretament entrellaçats amb formes de vida. Hi ha múltiples jocs del llenguatge i contínuament se'n produeixen de nous, mentre que s'abandonen alguns que ja no s'utilitzen.
20. Hermenèutica no normativa.

Aquella que no posa normes a la comprensió.
21. Pretensions de la validesa de la parla.

Elements que fan possible la comprensió i els actes comunicatius i que es concreten en: veritat, veracitat, intel·ligebilitat i correcció moral. (Dins de l'hermenèutica normativa).
22. Teodicea.

Part de la filosofia teòrica dins de la metafísica que tracta sobre la justificació racional de Déu.