Act.9: Idealisme o realisme?

Aclariré en primer lloc que per a mi idealisme i realisme no són antònims; l'antònim real de realisme seriosa irrealisme, per tant no existeix cap antagonisme irreconciliable entre realisme i idealisme, fet el meu humil aclariment, em declaro totalment idealista. Realisme inclou tot l'existent, per tant ho considero materialista deixant fora de tot lloc l’espiritualisme, que bé vist ,no és cap altra cosa que una forma d'idealisme. La imaginació i la fantasia formen part de la realitat, nien en les nostres ments i fins i tot hem estat capaços de crear paraules per a designar les nostres fantasies, sent aquest el primer pas per a ser conscients que som aptes per a imaginar i fantasiar, cosa diferent és si els objectes o productes de la nostra imaginació (invents) resulten materials o no. Sense cap dubte la societat és realista, el primer determinant de la història és la raó, la societat actua en rigor a idees rigoroses, està basada en fets tangibles, encara que sempre darrere del realisme hi ha ideals, és part del ser humà, ha d'existir una part realista perquè sinó no seriem conscients de les nostres limitacions, però l’ idealisme ens ajuda a tenir una mica pel que lluitar. Quant importen els luxes quan una persona és pobra per dintre? Però en la societat primera tant tens (material) tant vals. El materialisme és simple per això el seu enorme atractiu i popularitat, ja que no hi ha necessitat d'explicar gens, ni d'investigar , és per tant sense cap dubte, el realisme la filosofia de l'home corrent (societat). Si hem de decantar-nos per com és la més coherent sens dubte el realisme, però què val una vida sense somnis , sense les ganes de superació, i sobretot sense ser un mateix?