1. Idees principals del text.
Heiddeger defensa en aquesta fragment la seva concepció de la certesa i de la veritat. Heidegger considera que per tal que un enunciat sigui cert i vertader ha d’aconseguir concordar amb la realitat. El text ve a dir que la veritat és la realitat, però que algunes coses semblen reals quan en realitat no ho són. Segons l'autor quan la veritat i la realitat es corresponen, concorden, és perquè és certa, la veritat i el fonament sempre concorda, el preguntar per l'essència de la veritat consisteix a rebutjar tot i dirigir-se al que únicament caracteritza tota veritat com a tal.
2. Posa un títol.
La cosa en si és X.
3. Fes l’anàlisi del text.
Aquest fragment pertany a la obra de Heidegger “De la esencia de a verdad”.La paraula veritat és una paraula que amb el seu ús excessiu ha perdut part del seu significat és una paraula que fa referència a la qualitat d’allò que és cert. Però què és cert? El que és cert és real, és a dir, hi ha una concordança entre la nostra seguretat de la realitat i la realitat de si mateixa. Per tant podem parlar d’allò que és cert com allò que és real subjectivament. El que concorda és l’enunciat i és per tant, l’enunciat el que pot ser cert o fals. Més que cosa el que hi ha és llenguatge. En aquest text es fa referència al terme de concordança doble: enunciat-cosa, cosa-enunciat.
4. Compara la teoria de la que es parla amb el text amb altres teories.
Hi ha infinites formes de veritat, l'autoritat, és una veritat que acceptem perquè ve d’ algú entès en aquesta matèria, no dóna a lloc a posar-la en dubte, és així, perquè aquesta persona té una gran credibilitat als nostres ulls (exemple: la Terra és rodona, jo no la percebo com rodona, però ho és, i ho crec fermament sense dubtar. Hi ha una altra veritat que és la tradició, és una veritat que al llarg del temps s'ha acceptat com cert i compte amb el suport popular (com pot ser que Déu existeix, jo no ho percebo però ho accepto com a tal) és una veritat que no poso en dubte encara que no m'ho puguin demostrar. Segurament Heidegger no estaria d'acord amb mi perquè la veritat de Heidegger ha de sotmetre's al pensament no com un judici o una proposició sinó com un procés en allò que és real. El criteri de veritat que defensa Heidegger és el de la concordança doble entre enunciat-cosa i cosa-enunciat. Critica per tant, la teoria de la correspondència.
5. Biografia i obra de l’autor (Martin Heidegger).
5. Biografia i obra de l’autor (Martin Heidegger).
(Messkirch, Alemanya, 1889-Todtnauhaberg, actual Alemanya, 1976) Filòso
f alemany. Deixeble de Husserl, el seu indiscutible preminencia dintre de la filosofia continental s'ha vist marcada sempre per la polèmica, sobretot la de la seva adhesió al règim nacionalsocialista, manifestada en el discurs que va pronunciar en la presa de possessió de la càtedra en la Universitat de Friburg (1933). La renúncia a la càtedra, molt poc després d'ocupar-la, no va evitar que en 1945 fora destituït com docent a Friburg, després de l'ocupació d'Alemanya pels aliats. Només en l'any 1952 es va reincorporar, si bé la seva activitat acadèmica va anar ja molt menys constant. Encara que va rebre d'alguns dels seus deixebles, menjo Marcuse, el suggeriment insistent que es retractés públicament del seu discurs de 1933, el filòsof va desestimar el consell i mai va voler donar explicacions. Si bé per a alguns és impossible abordar la seva obra sense reserves, la majoria de filòsofs i estudiosos actuals prefereixen prendre el treball de Heidegger en el seu sentit estrictament filosòfic, que no resulta menys controvertit. Des de la filosofia analítica, la seva obra ha estat criticada amb duresa, sobretot per Carnap. Però el pensament heideggeriano també ha suscitat adhesions entusiastes: així, la filosofia francesa de les dècades de 1960 i 1970 (Derrida, Lévinas, Ricoeur) va admirar la capacitat de precisió del seu llenguatge, així com la seva aportació al discurs humanístic. L'obra de Heidegger sol entendre's com separada en dos períodes distints. El primer ve marcat per Ésser i temps, obra que, malgrat quedar incompleta, planteja bona part de les idees centrals de tot el seu pensament. En ella, l'autor part del pressupost que la tasca de la filosofia consisteix a determinar plena i completament el sentit de l'ésser, no dels ens, entenent per «ésser» (encara que la definició d'aquest concepte ocupa tota l'obra de l'autor, i és en cert sentit impossible), en general, allò que instal·la i manté als ens concrets en l'existència.
f alemany. Deixeble de Husserl, el seu indiscutible preminencia dintre de la filosofia continental s'ha vist marcada sempre per la polèmica, sobretot la de la seva adhesió al règim nacionalsocialista, manifestada en el discurs que va pronunciar en la presa de possessió de la càtedra en la Universitat de Friburg (1933). La renúncia a la càtedra, molt poc després d'ocupar-la, no va evitar que en 1945 fora destituït com docent a Friburg, després de l'ocupació d'Alemanya pels aliats. Només en l'any 1952 es va reincorporar, si bé la seva activitat acadèmica va anar ja molt menys constant. Encara que va rebre d'alguns dels seus deixebles, menjo Marcuse, el suggeriment insistent que es retractés públicament del seu discurs de 1933, el filòsof va desestimar el consell i mai va voler donar explicacions. Si bé per a alguns és impossible abordar la seva obra sense reserves, la majoria de filòsofs i estudiosos actuals prefereixen prendre el treball de Heidegger en el seu sentit estrictament filosòfic, que no resulta menys controvertit. Des de la filosofia analítica, la seva obra ha estat criticada amb duresa, sobretot per Carnap. Però el pensament heideggeriano també ha suscitat adhesions entusiastes: així, la filosofia francesa de les dècades de 1960 i 1970 (Derrida, Lévinas, Ricoeur) va admirar la capacitat de precisió del seu llenguatge, així com la seva aportació al discurs humanístic. L'obra de Heidegger sol entendre's com separada en dos períodes distints. El primer ve marcat per Ésser i temps, obra que, malgrat quedar incompleta, planteja bona part de les idees centrals de tot el seu pensament. En ella, l'autor part del pressupost que la tasca de la filosofia consisteix a determinar plena i completament el sentit de l'ésser, no dels ens, entenent per «ésser» (encara que la definició d'aquest concepte ocupa tota l'obra de l'autor, i és en cert sentit impossible), en general, allò que instal·la i manté als ens concrets en l'existència.
0 comentarios:
Publicar un comentario