...i com tota certesa...

...aquesta també va arribar amb diversos quilos d'ignorància sota el braç. Un dia va ocórrer allò inevitable: a la certesa li va néixer una inquietud. La inquietud va anar creixent en tamany i intensitat, la certesa cada cop era més dèbil. Un dia, un preciós matí d'agost, a la certesa se li va caure la por i va descobrir, un preciós, tendre i decidit dubte. I no em preguntis perquè, però des d'aquell moment va tenir valor per reconèixer allò que sabia, humilitat per reconèixer allò que no sabia, intuició per descobrir el que no sabia que sabia i paciència per continuar desconeixent tot allò que encara no sabia, i que segurament no sabria mai. Es va fer dubte i, amb això, es va fer eterna.

Act.20: Comentari de text (p.139 Doc.2)

1. Idees principals.
El text parla de l'home i del món simbòlic en que vivim. Que l'home pensi i mediti les coses provoca la deterioració de la realitat física. En comptes de pensar hauríem d’enfrontar-nos a la realitat de manera immediata sense intermediaris (religió, art, llenguatge,etc..). Això ha fet que no visquem en el mitjà per al qual vam ser creat sinó en un imaginari, ple de símbols.
2. Posa un títol.
Animal simbòlic.
3. Anàlisi del text.
El text de
Cassirer parla de l'ésser humà com a animal simbòlic i cultural. Comença amb una cita de Rousseau segons la qual l'home amb la cultura empitjora en lloc de millorar. L'ésser humà s'ha rebelat contra la seva pròpia naturalesa a través de la cultura. L'home no pot escapar de la seva cultura, només pot adaptar-se (es fa referència als 3 mons de Popper). El món no és més que un ordit simbòlic. El fet que l'ésser humà progressi pel que fa al llenguatge fa que l'ordit sigui molt més complex. La gran tragèdia humana és el fet que no podem afrontar-nos a la realitat de forma immediata, sinó que ho hem de fer de forma mediata a través del seu llenguatge (els límits del meu llenguatge són els límits del meu món, com bé deia Wittgestein): no podem veure la realitat de manera innocent. Com més simbòlics som, menys coneixem la realitat física per si mateixa. No podem pensar fora del llenguatge. Per coneixer món necessitem llenguatge, és a dir, símbols o segons el text...ordit simbòlic.
4. Compara amb altres teories.
Només els ésser humans tenim la capacitat d'expressar-nos mitjantçant un llenguatge amb sentit. El llenguatge té sentit, és a dir, té significat quan l'ordre de les paraules i de les regles permet una significació del que es diu en aquell llenguatge. Les paraules són signes: quelcom representa una altra cosa per a algú. En els signes podem distingir el significat i el significant. Hi ha signes que remeten a un altre significat ulterior, que està en part manifest i en part ocult en la seva significació immediata: es tracta dels símbols que són presents al llarg del text.

1 comentarios:

Anónimo dijo...

la cultura no solo proporciona saber, tambien libertad, amplitud de miras y autoestima,los padres han de encontrar la manera de transmitirla siempre respetando los gustos de los hijos, viva la variedad, el primer reflejo del mundo son los padres, el segundo y mucho mas amplio,las manifestaciones culturales,una ventana al mundo imprescindible.Sin el acceso a la cultua comun, entiendo esto como el conjunto de saberes, modos de vida, costumbres y desarroyo artistico y cientifico, las personas nos perderiamos la parte mas social de la vida,la cultura da alas a las personas, nos da una badaje personal que nos acompañara toda la vida, nos amplifica la vision del mundo y adquirimos una flesibilidad cognitiva de pensamiento.

marc

Publicar un comentario

 

Design in CSS by TemplateWorld and sponsored by SmashingMagazine
Blogger Template created by Deluxe Templates