...i com tota certesa...

...aquesta també va arribar amb diversos quilos d'ignorància sota el braç. Un dia va ocórrer allò inevitable: a la certesa li va néixer una inquietud. La inquietud va anar creixent en tamany i intensitat, la certesa cada cop era més dèbil. Un dia, un preciós matí d'agost, a la certesa se li va caure la por i va descobrir, un preciós, tendre i decidit dubte. I no em preguntis perquè, però des d'aquell moment va tenir valor per reconèixer allò que sabia, humilitat per reconèixer allò que no sabia, intuició per descobrir el que no sabia que sabia i paciència per continuar desconeixent tot allò que encara no sabia, i que segurament no sabria mai. Es va fer dubte i, amb això, es va fer eterna.

Act.21: Allò que no es pot expressar amb paraules

El llenguatge és un vehicle limitat, doncs les paraules ens condicionen o limiten el que volem expressar, no serveix per a expressar totes les nostres emocions i sentiments, alguns impossibles d'explicar, però bé és cert que la paraula és l'arma més poderosa del món. La paraula domina, influeix, modifica, calma, embogeix, entristeix, enriqueix, ajuda, engrandeix, magnifica, mata. La combinació perfecta de les paraules fa a l'escriptor, al governant, al líder, al poeta? El perfecte ús de les paraules distingeix a l'home i denota el seu art verbal, la millor forma d'expressar el que sentim, és un art, i com art, un do rebut, però estem condicionats pel llenguatge après, limitat ,perquè si es tracta de detallar tot el que sentim, resultaria increïble totes les paraules que hauríem d'utilitzar per a descriure ,l'amor o l'odi: Quantes paraules necessitaríem? Perquè són sentiments o emocions tan profundes que no es poden en tota la seva grandesa descriure per mitjà de paraules. Jo sempre he pensat que el nostre llenguatge no ha avançat, tal com els hem fet les persones, diguem que hi ha una crisi de paraules, i aquesta crisi té dos costats: o bé no tenim paraules disponibles per al que volem dir, o les quals tenim es presenten amb un significat donat. Les paraules que usem, aquelles disponibles, diuen solament en un cert sentit (per exemple l'Amor que és distint en la forma de sentir de cadascú, però té només un únic significat). Aquest ús compartit del llenguatge, aquest ús comú i col·lectiu, ens expulsa de la paraula, perquè quan vam parlar sembla que tots ens comprenem des d'aquest ús conformat. El llenguatge és insuficient per expressar sentiments profunds i forts: les paraules són petites i els fets enormes!

1 comentarios:

Anónimo dijo...

El llenguatge corporal és un 90% de la nostra comunicació. Realment és molt díficil definir amb termes els nostres sentiments. Una imatge, segueix i seguirà valent més que mil paraules.


Estefa

Publicar un comentario

 

Design in CSS by TemplateWorld and sponsored by SmashingMagazine
Blogger Template created by Deluxe Templates