Act.26: Definicions T9

1. Temperament

Conjunt de sentiments i passions, que resulta difícil de modificar. El temperament és innat.
2. Amoral

No tenir sentit moral.
3. Consciència moral

Capacitat humana de distingir entre el bé i el mal.
4. Responsabilitat

Només podem parlar de responsabilitat quan ens referim a éssers lliures; la responsabilitat és la capacitat de respondre davant dels nostres actes (amos dels actes).
5. Llibertat externa

Manca de coacció externa.
6. Llibertat interna

Manca de coacció interna.
7. Condicionament

Absència d’una llibertat absoluta i total, però amb la conservació de la llibertat suficient com per saber-se responsable dels propis actes.
8. Raó universal

Heràclit considera que hi ha una raó comuna que és la llei que regeix l’Univers. Els estoics van prendre aquesta cosmologia d’Heràclit i van entendre que aquesta raó és la llei de l’Univers i això implica al destí.
9. Predestecionisme

Teoria que defensa que tot està predestinat, Déu ho ha determinat tot des del principi i no deixa marge per la llibertat (teoria defensada pels protestants).
10. Monisme fisicalista

Exemple de deteminisme reduccionista que redueix l’Univers a la matèria i als moviments dels cossos o moviments mecànics, incloent-hi el psiquisme humà.
11. Principi de causalitat

El determinisme físic es basa en aquest principi segons el qual tot efecte va precedit per una causa, i tota causa té un efecte. Segons aquest principi no som lliures.
12. Determinisme genètic

Es que defensen aquesta posició veuen en la nostra dotació genètica les causes de totes les nostres actuacions.
13. Volició

Acte de la voluntat.
14. Indeterminisme

Concepció filosòfica que defensa que l’ésser humà és lliure, que no està fonamentalment determinat per cap factor. El indeterminisme posa èmfasi a la llibertat.

15. Existencialisme

Teoria filosòfica que defensa que l’existència és anterior a la essència.
16. Autonomia moral

Donar-se a un mateix la pròpia llei moral.
17. Nivell preconvencional

Nivell d’evolució de l’autonomia moral on la persona té per just el que satisfà els seus interessos egoístes. Solen entendre que és “just” allò que els convé.
18. Nivell convencional

Nivell d’evolució de l’autonomia moral on la persona considera just allò que concorda amb les lleis pròpies de la societat.
19. Nivell postconvencional

Nivell d’evolució de l’autonomia moral on les persones distingeixen les normes de la societat i els principis morals universals. Són persones autònomes i els seu comportament es regeix pels principis que la seva pròpia consciència reconeix com a universalment vinculants.
20. Ètica de la cura o de l’atenció

Carol Gilligan considera que la persona moralment madura ha de progressar també en els valors de l’atenció. La maduresa moral no és només qüestió d’assolir la imparcialitat des del punt de vista universalista, sinó també de desenvolupar un sentit de la compassió i de la responsabilitat per aquells que necessiten ajuda, començant per les persones més properes.
21. Principi de responsabilitat (Hans Jonas)

Aquell segons el qual hem de respectar el nostre entorn per deixar el món almenys no pitjor del que nosaltres ho vam trobar (imperatiu categòric).