...i com tota certesa...

...aquesta també va arribar amb diversos quilos d'ignorància sota el braç. Un dia va ocórrer allò inevitable: a la certesa li va néixer una inquietud. La inquietud va anar creixent en tamany i intensitat, la certesa cada cop era més dèbil. Un dia, un preciós matí d'agost, a la certesa se li va caure la por i va descobrir, un preciós, tendre i decidit dubte. I no em preguntis perquè, però des d'aquell moment va tenir valor per reconèixer allò que sabia, humilitat per reconèixer allò que no sabia, intuició per descobrir el que no sabia que sabia i paciència per continuar desconeixent tot allò que encara no sabia, i que segurament no sabria mai. Es va fer dubte i, amb això, es va fer eterna.

Act.25: Un dilema hipotètic (p.189)

A Europa viu una dona que pateix un tipus especial de càncer i es morirà aviat. Hi ha un medicament que els metges pensen que la pot salvar, És una forma de radio que un farmacèutic de la mateixa ciutat acaba de descobrir. La droga és cara, però el farmacèutic està cobrant deu vegades el que li ha costat fer-la. Va pagar 200 euros pel material i n’està cobrant 2000 per una petita dosi. El marit de la dona malalta, Heinz, demana diners a tothom que coneix, però només pot reunir 1000 euros, la meitat del que costa. Li diu al farmacèutic que la seva zona s’està morint i li suplica que li vengui el medicament més barat o que deixi que li pagui més endavant. El farmacèutic diu:- No, jo el vaig descobrir i en trauré diners.Heinz està desesperat i pensa atracar l’establiment per robar el medicament per a la seva dona. Després de llegir atentament aquest text, cal iniciar el debat (en petits grups o en tota la classe). És important assegurar-se bé d’haver comprès la situació de cadascun dels personatges. Les preguntes següents poden servir d’orientació per provocar, orientar o dinamitzar la participació.
· Heinz ha de robar el medicament? Per què o per què no?
La fi mai justifica els mitjans però en aquest cas podriem dir que robar és el mal menor així que potser en aquest cas, el millor seria robar perquè d’aquesta manera la dona podria curar-se. A més em de tenir en compte la poca humanitat del farmacèutic. Així que com a última opció, hauriem de robar el medicament.
· Si Heinz no estimés la seva dona, hauria de robar el medicament per ella? És Heinz responsable del que li passi a la seva dona? Per què o per què no?
Si l’estima encara la força que li “obligaria” a robar el medicament seria més forta, però jo crec que independentment que l’estimi o no hauria de fer el possible per salvar-la doncs si és la seva dona almenys suposo que li tindrà un cert apreci. Heinz no és responable de que li passi a la seva dona però en cas de que la pogués haver salvat i no sigui així el remordiment possiblement l'acompanyaria tota la vida.
· Té Heinz la mateixa responsabilitat amb la seva dona en cas que no l’estimi? Per què o per què no?
Evidentment, és una vida humana que ha deixat de salvar però és evident que per una persona que estimes lluitaries més que per una persona que no, potser no és allò més correcte però si allò més humà.
· Si suposem que la persona malalta no és la seva dona, sinó un estrany, Heinz ha de robar el medicament? Per què o per què no?
Potser si, però possiblement no ho faria, potser simplement donaria una part dels diners i amb això ja es sentiria bé amb si mateix.
· La gent ha de fer qualsevol cosa per salvar la vida dels altres en qualsevol cas?
Mentre no posis en perill la vida de terceres persones si; les persones son fins i no mitjans i la vida humana de cada persona té un valor incalculable.
· El fet que Heinz robi va contra la llei. Això fa que sigui moralment dolent? La gent ha de fer tot el possible per evitar anar contra la llei?

Més moralement dolent seria deixar de salvar a una persona que no pas infrigir la llei. En aquest cas infringir la llei és el mal menor i encara que et fiquin a la presó la teva conciència estarà ben tranquila. Cal parlar-ne també de la infracció contra la vida humana que fa el farmacèutic, potser això és pitjor que el robatori. La moral està per damunt de la llei i això ho hem de tenir ben clar tots.

1 comentarios:

Anónimo dijo...

dicen que el mayor mal de la humanidad es la indiferencia de los hombres buenos, pero,y los ACTOS de los hombres malos??
Al leer el articulo, (el dilema), en la mente aparecen 3 símbolos (personajes), a uno lo vestiremos como el diablo, otro será una víctima del diablo, y al otro lo tenemos que vestirlo nosotros, independientemente de los factores mencionados en el texto, moralmente, pensaremos que debemos robar el medicamento, si nos fijamos en el escueto argumento del farmacéutico, a mas de uno se le ocurriría un robatorio con agresión! pero realmente muchos otros factores pueden condicionar al doctor a no ceder el medicamento y que nosotros desconocemos.
entonces, nuestra conciencia estaria tranquila si por culpa de nuestros actos se produjese algo inesperado y desagradable?
se pueden imaginar miles de razones, pero siempre, lo q realmente importa es lo q no podemos imaginar...
y, entonces? como podemos encontrarnos en el umbral de un dilema asi? y como actuar?
robar es una solucion, quiza lo importante seria buscar otras soluciones...
(borja)

Publicar un comentario

 

Design in CSS by TemplateWorld and sponsored by SmashingMagazine
Blogger Template created by Deluxe Templates