"D’allà d’on ve el naixement als éssers, allà troben també la seva destrucció, segons la necessitat. És com si es paguessin mútues retribucions i penes per la seva injustícia, segons l’ordre del temps."
1. Idees principals
Segons Anaximandre, tot neix i es destrueix al mateix lloc: a l’ àpeiron i una cosa comporta l’altra, és a dir, els contraris estan en lluita contínua però es necessiten. D’altra banda inclou la idea de justícia segons la qual tots paguem per allò que no és correcte.
2. Títol
L’ àpeiron: principi i fi de totes les coses.
3. Anàlisi del text
Per Anaximandre l’arkhé és l’ àpeiron: és el principi de totes les coses i és indeterminat, etern i il·limitat. Segons l’autor tot neix i desapareix en l’ “àpeiron”; allà on neix tot és on té lloc la seva destrucció i és per això que podem dir que el naixement dels éssers els hi ve donat de tot allò que es converteixen en morir. Aquí indirectament podem dir que fa referència a la idea de que el cosmos es forma a partir de la formació de contraris (que provenen de l’ àpeiron) que estan en lluita contínua però que es necessiten perquè sense un no hi ha l’altre i que finalment de nou s’uneixen a l’ àpeiron arribant a assolir la justícia i és això al que es refereix quan parla del “pagament de les retribucions i de les penes segons l’ordre del temps”; d’aquesta afirmació jo entenc com que el temps posa a cadascú al seu lloc fent-nos pagar per allò que hem fet i que no era correcte.
4. Compara la teoria del text amb altres teories que hagis estudiat
Podem comparar la teoria d’Anaximandre amb la de Tales de Milet. Ambdós defensen teories monistes però amb algunes diferències: Tales considera que l’arkhé és l’aigua, és a dir parla d’un element físic mentre que Anaximandre fa referència a un element totalment abstracte que introdueix aspectes morals i de justícia: l’ àpeiron.
0 comentarios:
Publicar un comentario