Act. 34: Heràclit d'Efes i Parmènides d'Elea

Text d'Heràclit

“Aquest ordre del món, el mateix per a tothom, no el va fer cap déu ni cap home, sinó que va ser sempre, és i será; foc sempre viu, encès segons mesura i apagat segons mesura”.

1. Idees principals

Heràclit defensa que el cosmos mai ha estat creat sinó que és etern, al igual que el foc que és considerat per Heràclit principi i fi de totes les coses, és a dir: l’arkhé.

2. Títol

El foc com a arkhé.

3. Anàlisi del text

En aquest fragment Heràclit parla del cosmos. El cosmos mai ha estat creat: no té principi ni fi sinó que és etern. En el text podem veure reflectit el que Heràclit considera l’arkhé: el foc, un foc que simbolitza d’una banda la lluita de contraris que forma el nostre cosmos i d’altra el canvi, el canvi constant que pateix la natura i que no té lloc per l’atzar sinó que tot canvia i ho fa per una raó universal: el lógos.

Text de Parmènides

“Allò que es pot dir i pensar ha de ser. Això és el que t’ordeno que consideris. Hede desviar-te, doncs, d’aquesla qualels homes ignorants caminen bicèfals; (…) són arrossegats, sords i cecs alhora, estupefactes,gent forassenyada, per a la qual l’ésser iel no-ésser són consideratsel mateix i no el mateix i per a la qual el camí de totes les coses es regressiu”.

1. Idees principals

En el text Parmènides fa referència al tema del seu poema: les vies de recerca deixan ben clar que la via que hem de seguir és la de la veritat ja que la de l’opinió ens fa equivocar-nos sobre la concepció de la realitat.

2. Títol

La via de la veritat.

3. Anàlisi del text

En el fragment anterior Parmènides identifica la realitat (el que és) amb el pensament (el pensar) i amb el llenguatge (el dir); afirma com a principi clau que el ser i el pensar és el mateix. D’altra banda, un cop més, fa referència a les dues vies de recerca: la de la veritat i la de l’opinió; menyspreant, com sempre, la segona quela considera poc encertada ja que és la basada en la Informació que rebem dels sentits que no és del tot vàlida. Afirma que aquells qui opten per la via la opinió són sords i cecs alhora (des del punt de vista de la raó) perquè confonen l’ésser i el no-ésser com si fossin el mateix quan en realitat són tot el contrari. Parmènides defensa que aquells qui no opten per la via de la veritat mai arriben a conèixer la realitat perquè no són capaços de contemplar-la.

Compara les teories exposades en els textos anteriors.

Ambdós fragments recullen teoriesmonistes però amb algunes diferències destacables:

Heràclit afirma que el canvi té lloc constantment per una raó universal (lógos) mentre que Parmènides considera que tot roman i res no canvia.

D’altra banda Heràclit fareferència per una part a la lluita de contràris i per una altra al arkhé, concepte que no té cap tipus de rellevància en la teoria de Parmènides, qui prefereix centrar-se en aspectes mésprofunds com l’ésser i el no-ésser.