1. Idees principals
En aquest text Parmènides exposa les idees clau de la seva teoria sobre l’ésser i el no-ésser. Parla d’alguna de les característiques de l’ésser i deixa ben clar que el que és és i el que no és no és. Acaba exaltant la via de la veritat.
2. Títol
L’ésser: allò pensable i expressable.
3. Anàlisi del text
Parmènides redueix tota la seva teoria a que només es pot dir i pensar que l’ésser és. Seguidament comença a comentar algunes de les característiques de l’ésser: és etern, és present continu, és homogeni, és immòbil i és semblant a una esfera (perfecte). Si alguna cosa és eterna per Parmènides és l’ésser i és per això que només es pot parlar de present. Deixa ben clar que el que és no pot deixar de ser-ho (perquè la destrucció no pot ser possible ja que això introduiria una imperfecció en la màxima perfecció de l’ésser) i el que no és no pot començar a ser (perquè no hi ha res que impulsi a aquest canvi): només a partir de l’ésser pot sorgir un altre ésser. Per tant, en el text arriba a la conclusió que o és o no és; tot i que en realitat la via autèntica és la del ser ja que és la pensable i la expressable; exalta per tant, de nou, la via de la veritat.
4. Compara la teoria exposada en el text amb altres teories
La teoria exposada en el text de Parmènides és la coneguda com a monisme ontològic ja que nega la pluralitat d’un ésser que és etern i no està sotmès al canvi. Podem comparar aquesta teoria amb la defensada per Heràclit: el monisme dinàmic; que afirma l’existència d’una sola realitat sotmesa al canvi.
0 comentarios:
Publicar un comentario