Empèdocles, Demòcrit i els atomistes: tots presocràtics i defensors del pluralisme, és a dir, consideren que el principi no és únic sinó múltiple. D’altra banda cal dir que el punt en comú de tots, pel que fa a la seva teoria, és un arkhé amb característiques gairebé iguals a les de l’ésser de Parmènides. Exceptuant aquest punt és important dir que poca cosa tenien en comú les tres teories...
Començarem parlant de l’arkhé. Empèdocles considera principi i fi de totes les als 4 elements, a les 4 arrels. Són eterns i donen lloc al naixement i a la destrucció de les altres coses que si que canvien. Mentrestant, Anaxàgores fa referència a les homeomeries com principi i fi de tot. Són també considerades eternes i les defineix com les qualitats de les coses; totes aquestes qualitats de les que parla són present Sa totes les coses però determinen aquest ésser les qualitats, les homeomeries, que hi predominen en ell. Finalment, parlem de l’arkhé dels atomistes; com bé el seu nom indica consideren l’àtom l’arkhé de tot entenent l’àtom com allò indivisible que ho forma tot.
L’altra gran diferència entre les teories treballades són el principi d’ordre. Els atomistes defensen que n’hi ha: el moviment dels àtoms no és possible per l’atzar, sinó que tot està regit per la necessitat, d’una manera mècanica, ja que els àtoms no persegueixen una finalitat ni tenen una causa. Pel contràri, Empèdocles i Anàxagores si que defensen l’existència d’un principi d’ordre que en el cas del primer serà l’amor i l’odi i en el segon un concepte nou introduït per ell mateix: el nôus o intel·ligència.
0 comentarios:
Publicar un comentario