1. Idees principals
En aquest fragment es presenta la qüestió de la calúmnia. Per tal de poder trobar solució a aquesta qüestió Sòcrates (protagonista del relat) utilitza la primera part del conegut com a mètode socràtic: la ironia. El text vol deixar en evidència a tots aquells que es creuen savis i que potser especialment per aquest fet no ho són; no són savis per no ser conscients de les seves limitacions.
2. Títol
La ignorància és sàvia.
3. Anàlisi del text
El fragment és un clar exemple del mètode utilitzat per Sòcrates: un mètode en forma de diàleg i dividit en dues parts: la ironia i la maièutica tot i que en aquest fragment només es present aquesta primera part (la ironia).
Primerament es presenta una qüestió per a la qual es vol trobar resposta: origen de la calúmnia. La introdueix un Socràtes que, malgrat és anomenat per Apol·lo l’home més savi del món, es mostra aparentment ignorant i realitza una sèrie de preguntes a un interlocutor (demòcrata el nom del qual no és anomenat) que és considerat un gran savi; per ell mateix i per la gent. Sòcrates intenta fer-li veure al savi que en realitat no ho és tant i acaba considerant la idea de que potser ell és més savi que l’altre home possiblement per aquest fet: per ser conscient de tot allò que ignora ja que és aquesta ignorància la que li permetrà processar. Sòcrates creu que possiblement cap dels dos sàpiguen res però ell es conscient de les seves limitacions i això és el que el converteix en savi o més aviat dit amant de la saviesa: amant del coneixement convertint-se així en el prototip de filòsof.
Així Sòcrates explica que aquell mateix procés el va desenvolupar amb altres suposats savis aconseguint un gran nombre d’enemics.
4. Compara la teoria del text amb altres teories que hagis estudiat
Plató era deixeble de Sòcrates i aquest text no deixa de ser una defensa del seu mestre. Sòcrates considera important conèixer el nostres límits, la nostra ignorància i a partir d’això podrem aprendre i ampliar els nostres coneixement, des de l’ humilitat i aquest punt de vista és defensat per Plató. És per això que podem oposar els sofistes a Sòcrates i a Plató. Els sofistes, per contra, es consideren totalment savis amb tot el coneixement en el seu abast i d’altra banda defensen els diàlegs llargs i les referències als autors antics; aspectes que rebutja Sòcrates i com a conseqüència Plató. D’altra banda mentre els sofistes defensen el relativisme Sòcrates i Plató parlen de l’existència de la veritat absoluta, de conceptes universals.
0 comentarios:
Publicar un comentario