...i com tota certesa...

...aquesta també va arribar amb diversos quilos d'ignorància sota el braç. Un dia va ocórrer allò inevitable: a la certesa li va néixer una inquietud. La inquietud va anar creixent en tamany i intensitat, la certesa cada cop era més dèbil. Un dia, un preciós matí d'agost, a la certesa se li va caure la por i va descobrir, un preciós, tendre i decidit dubte. I no em preguntis perquè, però des d'aquell moment va tenir valor per reconèixer allò que sabia, humilitat per reconèixer allò que no sabia, intuició per descobrir el que no sabia que sabia i paciència per continuar desconeixent tot allò que encara no sabia, i que segurament no sabria mai. Es va fer dubte i, amb això, es va fer eterna.

Act. 38: La naturalesa de les Idees

1. Idees principals
El text es presenta en forma de diàleg entre Sòcrates i Cebes en el qual arriben a la conclusió de que la realitat en si mateixa, és a dir, les idees es presenten sempre amb característiques immutables. Les idees són immutables, necessàries i eternes.
2. Títol
Les idees: immutables, necessàries i eternes.
3. Anàlisi del text
El text anterior pertany a la obra de Fedó de Plató. Fedó és un dels diàlegs més importants de l’època de maduresa de Plató i té com a tema principal la immortalitat de l’ànima. Aquesta època es caracteritza per l’ús dels diàlegs, anomenats dogmàtics i amb un protagonista que sempre és Sòcrates (ara fictici) que exposa les teories de Plató. En aquest fragment dialoguen Socràtes i Cebes i debaten sobre la immutabilitat de la realitat en si, de la realitat objectiva, de les idees. Mitjançant una sèrie de preguntes formulades per Sòcrates i una sèrie de respostes proposades per Cebes arriben a la conclusió de que les idees és quelcom immutable, necessari i etern.
4. Compara la teoria del text amb altres que hagis estudiat
La teoria defensada en aquest text es la teoria de les idees de Plató. Segons aquesta teoria hi ha una veritat absoluta tal com afirmava Sòcrates, tot i que Plató va més enllà: proposa que els conceptes universals tenen una existència separada del món sensible. Hi ha un món ideal anterior (etern) i separat del sensible (amb coses contengibles). Segons Plató el món sensible intenta apropar-se al món de les idees però no s’ensurt.
La teoria de les idees de Plató pot ser comparada amb la teoria de l’Ésser de Parmènides: les característiques de l’ésser de Parmènides presenten les mateixes característiques que les idees de Plató. D’altra banda podem trobar un paral·lelisme entre la via de l’opinió i el món sensible , i entre la via de la veritat i el món intel·ligible.
Finalment podem comparar la teoria de Plató amb el relativisme dels sofistes que consideraven que no existeix una realitat en si mateixa.

0 comentarios:

Publicar un comentario

 

Design in CSS by TemplateWorld and sponsored by SmashingMagazine
Blogger Template created by Deluxe Templates