El mite de la Caverna és una de les al·legories més importants de Plató i apareix al llibre VII de la República, obra més important de l’època de maduresa. Parla de la condició humana i serveix per exemplificar la teoria de les idees.
Hem d’imaginar una caverna soterrània, en la qual hi ha uns homes ,que es troben allà des de ben petits, subjectats pel coll i lligats de cames, de manera que només poden veure el fons de a caverna. Rere d’ells hi ha un gran foc; entre el foc i els presoners hi ha un camí pel qual passen una sèrie de persones que transporten objectes. Aquests objectes tenen una alçada superior a la dels presoners per la qual cosa es veuen reflectits en la paret del fons de la caverna; aquestes ombres projectades són l’única cosa que veuen els presoners i per tant esdevenen per a ells la realitat. En el suposat cas que un dels presoners fos alliberat i aconseguís ascendir a la superfície primerament la llum del sol el cegaria i hauria d’acostumar-se a ella per tal de poder veure les coses tal com són en realitat. Fascinat per aquesta autèntica veritat n0 voldria tornar a la caverna però es veuria en la obligació d’intentar alliberar a la resta de presoners que creurien que s’ha tornat cec i possiblement tindrien ara menys raons per tal de voler pujar a l’exterior.
La teoria de les idees de Plató es basa en una distinció fonamental entre una realitat visible (el món sensible, el món de les coses) i una invisible (el món intel·ligible, el món de les idees, aquell univers que es pot conèixer a partir de la raó). Aquesta teoria defensa l’existència d’una relació entre el món sensible i el món intel·ligible: d’una banda les idees són presents en les coses com a models o com a paradigmes i d’altra banda les coses són còpies imperfectes de les idees. Aquesta relació és la que dóna lloc a la teoria de la participació i de la imitació.
En el mite de la Caverna Plató no fa res més que representar la seva teoria. El món sensible és la caverna en la qual hi ha una sèrie de presoners que som nosaltres i unes ombres projectades sobre la paret que són bàsicament les còpies dels objectes del món sensible. Els presoners ,lligats amb unes cadenes que simbolitzen els lligams corporals, estan convençuts que les ombres són la realitat i això simbolitza el coneixement sensible; finalment el foc simbolitza el Sol que il·lumina les coses. L’home que s’allibera de les cadenes (símbol de la separació de l’ànima del cos) i surt de la caverna representa al filòsof que s’allibera del coneixement sensible i cerca la veritat, l’home surt cap a l’exterior per un camí que representa la filosofia i l’educació. Un cop fora, l’exterior representa el món intel·ligible on gràcies al Sol (que és la idea del Bé que il·lumina la resta de les idees i esdevé la causa de les coses bones, justes, belles...) podrà contemplar els éssers de l’exterior que són els veritables éssers, les idees.
1 comentarios:
Esta lectura nos deja la enseñanza que debemos estar abiertos a los cambios nuevos , porque así es como se logra salir adelante y progresar, pero también es cuando más se nos exige, ya que al estar más preparado tenemos conocimientos más amplios.
El rechazo a los cambios en nuestra sociedad se ve frecuentemente.
Además siempre hay que crecer como persona y no quedarnos estancados, ir hacia adelante.
La humanidad ha evolucionado gracias a aquellas personas inconformistas que han querido llegar más lejos.
Por otra parte, la idea de que hay que hacer ver la luz a nuestros semejantes equivocados se ha comprobado durante la história que sólo lleva a la miseria.
Mas que un cuento que explica los engaños de la percepción y mas, lo veo mas como una moraleja: si sales y ves la luz, dedicate a disfrutala, y como mucho ponles un espejo que la envíe para abajo, pero no bajes a contarselo porque te matarán, y con razón.
Y es que ya lo dijo la mejor campaña de márqueting de la história de la humanidad occidental: “quien quiera escuchar, que escuche”.
aytor.
Publicar un comentario