Act. 49: El dubte metòdic i el cogito

1. Idees principals
El mètode exigeix un dubte, és a dir, per tal de poder arribar a la veritat cal abans conèixer tot el que és dubtable. El que rebem pels sentits es pot dubtar, es pot dubtar també de tot el que sabem, del que és un somni o una realitat… En conclusió podem dir que es pot dubtar de l’objecte del somni, o del pensament però mai del subjecte que sóc jo.
2. Títol
Jo, sense cap dubte
3. Anàlisi del text
Aquest fragment pertany a la quarta part de les Meditacions Metafísiques de René Descartes i fa referència a la formulació clàssica del cogito. El dubte metòdic és aquell exigit pel mètode i és que per tal de poder assolir la veritat cal abans passar per tota una fase de dubtes que ens permetran conèixer tot allò dubtable i anar poc a poc anar assolint quelcom absolutament cert. Entre les diferents fases trobem el dubte davant de la informació rebuda a través dels sentits, el dubte davant la realitat i els somnis... però hi ha quelcom del que no podem mai dubtar i això és el que és reconegut com el primer principi de la filosofia: el jo considerat la primera veritat que no permet sota cap concepte cap tipus de dubte perquè allò que pensem o somiem pot ser fals però mai serà fals el fet de que jo estigui pensant o que jo estigui somiant i això ni tan sols els escèptics ho poden discutir.
4. Compara la teoria del text amb altres que hagis estudiat
Tot i que ja Sant Agustí parla del jo no ho desenvolupa com a tema central de la seva filosofia i és per això que Descartes obre un nou paradigma: un paradigma on la figura del jo pren el màxim protagonisme.