Act. 50: Els cossos són tal i com els percebem?

Un cop demostrada l’existència de Déu, Descartes intenta demostrar l’existència dels cossos. Per fer-ho intenta conèixer quina és la causa d’aquest cossos justificant que el jo no pot ser aquesta causa que cerquem doncs jo només sóc quelcom pensant i en moltes ocasions els cossos es presenten en contra de la nostra voluntat. La causa dels cossos ha de ser quelcom que es trobi en acte en la realitat i que correspongui a alguna idea que trobem a la nostra ment; aquest quelcom pot ser Déu. Déu pot ser la causa dels cossos i és Ell qui m’inclina a pensar que la causa dels cossos són els cossos en si mateixos; Déu és absolutament perfecte, bo i per tant mai m’enganyaria, si Ell diu que és així; és així. Partint de l’afirmació de els mateixos cossos són la causa dels cossos hem de preguntar-nos si els cossos són tal i com els percebem. Segons el meu pare, en absolut; la percepció dels cossos ve donada pels sentis, un sentits que com el mateix Descartes afirma ens enganyen en ocasions i que per tant hem de considerar que ens poden estar enganyant-nos sempre. Si jo percebo quelcom objecte de manera errònia la idea que jo associaré també serà equívoca encara que mai serà dubtable el fet de que jo estigui percebent, que jo estic associant o que jo estigui dubtant.