1. Idees principals
Descartes identifica l’ànima amb el jo; ambdues formen el que s’anomena la substància pensant; aquella que no necessita de res més que del cogito per existir. Podem dubtar del nostre entorn, del nostre món, del nostre cos però mai del nostre jo que és quelcom que està dubtant. Tant és així que conclou el text afirmant que l’ànima existeix per si sola i que continuaria fent-ho sense que l’existència dels cossos fos real, fos certa.
2. Posa un títol
Identificació entre el jo i l’ànima
3. Anàlisi del text
Aquest fragment es troba a la quarta part del Discurs del Mètode de René Descartes. En el text es fa referència de nou a l’existència del jo, de la realitat, dels cossos... Podem fingir l’existència del món, del nostre entorn i fins i tot del nostre cos però mai podrem fingir l’existència del jo ja que és el subjecte d’aquest dubte i sense subjecte no hi hauria aquest dubte del que parlem. Per tant, un cop afirmada l’existència del jo, cal considerar el jo com la substància capaç d’existir amb tal sols el pensar, amb tan sols el cogito. Identificant el jo amb l’ànima cal, per tant, tenir clar que tan el jo com l’ànima existeixen independentment del cos i encara que aquest no sigui el jo mai deixarà de ser.
4. Compara la teoria del text amb altres que hagis estudiat
Grans filòsofs de la historia tracten el tema de l’ànima, entre els quals podem destacar Plató o Aristòtil. La teoria de Descartes s’assembla més a la de Plató. Ambdós autors defensen un dualisme entre ànima i cos; per a ells cos i ànima estan separats i mentre el cos, la matèria és finita l’ànima sempre roman, és immortal. Aristòtil, contrari a Plató i a Descartes, defensa la unió substancial entre ànima i cos.
Descartes identifica l’ànima amb el jo; ambdues formen el que s’anomena la substància pensant; aquella que no necessita de res més que del cogito per existir. Podem dubtar del nostre entorn, del nostre món, del nostre cos però mai del nostre jo que és quelcom que està dubtant. Tant és així que conclou el text afirmant que l’ànima existeix per si sola i que continuaria fent-ho sense que l’existència dels cossos fos real, fos certa.
2. Posa un títol
Identificació entre el jo i l’ànima
3. Anàlisi del text
Aquest fragment es troba a la quarta part del Discurs del Mètode de René Descartes. En el text es fa referència de nou a l’existència del jo, de la realitat, dels cossos... Podem fingir l’existència del món, del nostre entorn i fins i tot del nostre cos però mai podrem fingir l’existència del jo ja que és el subjecte d’aquest dubte i sense subjecte no hi hauria aquest dubte del que parlem. Per tant, un cop afirmada l’existència del jo, cal considerar el jo com la substància capaç d’existir amb tal sols el pensar, amb tan sols el cogito. Identificant el jo amb l’ànima cal, per tant, tenir clar que tan el jo com l’ànima existeixen independentment del cos i encara que aquest no sigui el jo mai deixarà de ser.
4. Compara la teoria del text amb altres que hagis estudiat
Grans filòsofs de la historia tracten el tema de l’ànima, entre els quals podem destacar Plató o Aristòtil. La teoria de Descartes s’assembla més a la de Plató. Ambdós autors defensen un dualisme entre ànima i cos; per a ells cos i ànima estan separats i mentre el cos, la matèria és finita l’ànima sempre roman, és immortal. Aristòtil, contrari a Plató i a Descartes, defensa la unió substancial entre ànima i cos.
0 comentarios:
Publicar un comentario