Act. 52: Relació entre ment i cos

1. Idees principals
En aquest text, Descartes fa referència al dualisme entre la seva ment i el seu cos defensant sempre que la seva essència és només el cogito, el pensament perquè tot i que pot intuir que el jo és ment i cos encara no ha pogut demostrar l’existència dels cossos.
2. Títol
El dualisme cartesià
3. Anàlisi del text
Aquest fragment pertany a la sisena part de les Meditacions Metafísiques. Tot allò que se’ns presenta de manera clara i distinta pot estar fet per Déu i les haurem de considerar certament l’una separada de l’altre. Si sabem que existim haurem de saber també que el nostre atribut és sense dubte el pensament, no pas el cos que de moment no sabem si realment existeix. El que si que sabem és que cos i ment es presenten de manera clara i distinta i que per tant existeixen de manera separada. El meu jo pot existir sense el meu cos malgrat que estan units de manera molt estreta.
4. Compara la teoria del text amb altres que hagis estudiat
Grans filòsofs de la historia tracten el tema de l’ànima, entre els quals podem destacar Plató o Aristòtil. La teoria de Descartes s’assembla més a la de Plató. Ambdós autors defensen un dualisme entre ànima i cos; per a ells cos i ànima estan separats i mentre el cos, la matèria és finita l’ànima sempre roman, és immortal. Aristòtil, contrari a Plató i a Descartes, defensa la unió substancial entre ànima i cos.