El nostre és un món de sentiments. Fa temps vaig tenir aquest pensament i am el pas del temps ho he anat desenvolupant: hi ha sentiments positius com la fe, l’esperança, l’amor (en totes les seves modalitats), la bondat, la solidaritat, l’empatia, la justícia i la honestedat que t’omplen de felicitat. A l’altra banda trobem els sentiments negatius que et destrueixen; podem incloure dins d’aquest grup sentiments com la ira, l’enveja, la falsedat, l’odi... Sentiments dels quals intento estar el més allunyada possible. El món en el que vivim és un món dur encara que potser és l’home qui l’hagi convertit en dur. Hi ha dues coses d’ aquest món en el que m’ha tocat viure que considero molt injustes: la fam i la guerra. Jo sóc una persona amb sort doncs cap d’aquestes dues coses m’han tocat viure-les de prop. Tot i així no puc deixar de pensar que és injust ja que tothom té dret a tenir quelcom que dur-se’n a la boca i dret a viure en pau. És de justícia que tots tinguem les mateixes oportunitats, no obstant els més humils, les persones amb un baix poder adquisitiu estan condemnats al fracàs, estan privats de tota una sèrie de oportunitats només pel fet de viure en un país on la fam i la misèria estan al ordre del dia. La fam és una malaltia fàcilment compatible que en l’actualitat assoleix unes xifres inacceptables: cada 6 segons mor un nen de fam. Si tots participéssim, si tots aportéssim el nostre granet de sorra la solució arribaria més aviat del que ens pensem i és que odio la gent que es limita a dir que no pot fer res tot dirigint la vista cap a una altra banda; això és el més fàcil i també el més trist. Vivim en un món en el que a diari es fa la guerra, la historia de la humanitat és una historia de guerra però també m’agrada pensar que hi ha persones bones que treballen per la pau, que es preocupen per aturar les guerres i intenten no fer-les començar. Jo sóc de les que pensa que la pau comença per un mateix i cal tenir present que en una guerra ningú guanya. Un cop vaig sentir que un gran canvi només es produeix després d’un gran problema; cal fer un canvi, cal esborrar tota fam i tota guerra que en l’actualitat trobem en el nostre planeta. La consciència és la benzina que necessita el món per canviar i es que és ben clar que el nostre món no és el millor però pot arribar a ser-ho si tots ens ho proposem, no és pas una utopia, està a les nostres mans.
Hi ha raons per creure en un món millor
0 comentarios:
Publicar un comentario