1. Idees principals
En aquest text Sant Agustí fa referència a l’inici de tots el temps. El temps va ser creat en el mateix moment en el que fou creat el món i tot va ser creat pel mateix ésser: Déu. És per això que no té sentit parlar de la idea de temps abans de que tingués lloc la creació; Déu creà el món de manera instantània i simultània al temps.
2. Títol
L’avui de Déu és etern.
3. Anàlisi del text
Aquest fragment pertany a l’obra més famosa de Sant Agustí: Confessions. En el fragment llegit es fa referència a la creació del món: Déu creà el món del no-res però que devia d’estar fent fins aquell moment? Sant Agustí considera que no té sentit formular-te aquesta pregunta doncs abans de la creació del món a partir del no-res no hi havia res, ni tan sols temps; en el moment en què Déu crea el món no hi havia temps. Déu no precedeix el temps, sinó que ell és el temps, ell constitueix l’ahir i el demà: Déu és etern o potser és més correcte dir que Déu és intemporal perquè si no fos així, estaria sotmès a canvi i per tant seria mortal; som només nosaltres qui estem sotmesos al canvi perquè ens trobem en el temps convertint-nos així en éssers finits.
4. Compara la teoria del text amb altres que hagis estudiat
La teoria anterior és la defensada per Sant Agustí. La idea principal és la creació divina del món a partir del no-res. Aquesta idea és per tant totalment oposada al que defensaven els representants de la filosofia antiga segons els quals del no-res no pot sorgir res. D’altra banda podem comparar a Sant Agustí amb Sant Tomàs que malgrat tots dos defensen una concepció similar molt lligada a les creences cristianes Sant Tomàs proposa al contrari de Sant Agustí una sèrie d’arguments per demostrar l’existència de Déu més honestos, potser menys coherents però si menys prepotents. Cal fer referència també a l’ésser de Parmènides, un ésser etern que podria estar perfectament vinculat amb el Déu de Sant Agustí: un ésser intemporal.
En aquest text Sant Agustí fa referència a l’inici de tots el temps. El temps va ser creat en el mateix moment en el que fou creat el món i tot va ser creat pel mateix ésser: Déu. És per això que no té sentit parlar de la idea de temps abans de que tingués lloc la creació; Déu creà el món de manera instantània i simultània al temps.
2. Títol
L’avui de Déu és etern.
3. Anàlisi del text
Aquest fragment pertany a l’obra més famosa de Sant Agustí: Confessions. En el fragment llegit es fa referència a la creació del món: Déu creà el món del no-res però que devia d’estar fent fins aquell moment? Sant Agustí considera que no té sentit formular-te aquesta pregunta doncs abans de la creació del món a partir del no-res no hi havia res, ni tan sols temps; en el moment en què Déu crea el món no hi havia temps. Déu no precedeix el temps, sinó que ell és el temps, ell constitueix l’ahir i el demà: Déu és etern o potser és més correcte dir que Déu és intemporal perquè si no fos així, estaria sotmès a canvi i per tant seria mortal; som només nosaltres qui estem sotmesos al canvi perquè ens trobem en el temps convertint-nos així en éssers finits.
4. Compara la teoria del text amb altres que hagis estudiat
La teoria anterior és la defensada per Sant Agustí. La idea principal és la creació divina del món a partir del no-res. Aquesta idea és per tant totalment oposada al que defensaven els representants de la filosofia antiga segons els quals del no-res no pot sorgir res. D’altra banda podem comparar a Sant Agustí amb Sant Tomàs que malgrat tots dos defensen una concepció similar molt lligada a les creences cristianes Sant Tomàs proposa al contrari de Sant Agustí una sèrie d’arguments per demostrar l’existència de Déu més honestos, potser menys coherents però si menys prepotents. Cal fer referència també a l’ésser de Parmènides, un ésser etern que podria estar perfectament vinculat amb el Déu de Sant Agustí: un ésser intemporal.
Vida i obra de Sant Agustí
0 comentarios:
Publicar un comentario