1. Idees principalsAquest fragment pertany al Discurs del Mètode de Descartes. L’objectiu de la filosofia cartesiana és conquerir l’evidència i per fer-ho cal abans recorre un camí i aquest camí és l’ anomenat mètode. En el text, l’autor fa referència a una sèrie de regles o lleis que cal seguir per tal de recorre aquest llarg camí de la millor manera possible.
2. Posa un títol
Disciplina al llarg del camí.
3. Anàlisi del text
El fragment anterior correspon a la segona part del famós Discurs del Mètode de René Descartes. Aquesta obra és en realitat només un pròleg introductori a al tractat científic que correspon al títol de Diòptica, Meteors i Geometria. El pròleg passà a la història per l’aparició d’un nou paradigma diferent a l’imperant fins aleshores: el paradigma de la consciència (fins al moment només trobem el paradigma de l’ésser). Com ja hem dit anteriorment, l’objectiu de la filosofia de Descartes és conquerir l’evidència, arribar a la veritat que és allò respecte el qual el dubte és impossible. Per tal de poder arribar a aquesta veritat haurem d’oblidar-nos de tots els dubtes tot recorrent un camí: el mètode. En el text, l’autor parla d’una sèrie de lleis que haurem de complir per tal de superar tots els possibles obstacles que trobem pel camí; aquestes lleis són només 4 doncs com ja ell mateix esmenta més val poques lleis i estrictament observades que no pas moltes que permetran l’aparició de freqüents excuses als corresponents vicis. Les quatres lleis són: evidència, anàlisi, síntesi i revisió. La primera llei fa referència a l’acceptació de veritat a allò que és evident, a allò que no dóna pas al dubte en cap dels casos. La segona llei té a veure amb la divisió dels problemes en tantes parts com sigui possible per tal de poder trobar la millor solució. La tercera, inclou la importància de l’ordre dels nostres pensaments començant per als més simples fins a arribar als més difícils d’assolir. Per últim, segons Descartes és important fer una llista, fer una enumeració completa per tal de repassar-ho tot i que no se’ns oblidi res. Segons aquest text cartesià, doncs, només seguint aquestes lleis podrem arribar a la nostra meta que és la conquesta de la veritat.
4. Compara la teoria del text amb altres que hagis estudiat
Aquest fragment de Descartes plasma, com no, alguns dels punts clau de la filosofia cartesiana. El pensador francès fa referència a un camí que hem de seguir per tal de poder arribar a assolir la veritat, l’evidència. Aquesta idea, tot i que amb algunes diferències, em recorda a la al·legoria platònica de la Línia que defensa la idea que partint de les ombres passant per la conjectura, per la creença, pel pensament discursiu i finalment pel pensament intuïtiu podrem arribar a contemplar la idea del Bé. Podem establir també una comparació amb els diferents graus del coneixement defensats per Kant: opinió, creença i saber.
3. Anàlisi del text
El fragment anterior correspon a la segona part del famós Discurs del Mètode de René Descartes. Aquesta obra és en realitat només un pròleg introductori a al tractat científic que correspon al títol de Diòptica, Meteors i Geometria. El pròleg passà a la història per l’aparició d’un nou paradigma diferent a l’imperant fins aleshores: el paradigma de la consciència (fins al moment només trobem el paradigma de l’ésser). Com ja hem dit anteriorment, l’objectiu de la filosofia de Descartes és conquerir l’evidència, arribar a la veritat que és allò respecte el qual el dubte és impossible. Per tal de poder arribar a aquesta veritat haurem d’oblidar-nos de tots els dubtes tot recorrent un camí: el mètode. En el text, l’autor parla d’una sèrie de lleis que haurem de complir per tal de superar tots els possibles obstacles que trobem pel camí; aquestes lleis són només 4 doncs com ja ell mateix esmenta més val poques lleis i estrictament observades que no pas moltes que permetran l’aparició de freqüents excuses als corresponents vicis. Les quatres lleis són: evidència, anàlisi, síntesi i revisió. La primera llei fa referència a l’acceptació de veritat a allò que és evident, a allò que no dóna pas al dubte en cap dels casos. La segona llei té a veure amb la divisió dels problemes en tantes parts com sigui possible per tal de poder trobar la millor solució. La tercera, inclou la importància de l’ordre dels nostres pensaments començant per als més simples fins a arribar als més difícils d’assolir. Per últim, segons Descartes és important fer una llista, fer una enumeració completa per tal de repassar-ho tot i que no se’ns oblidi res. Segons aquest text cartesià, doncs, només seguint aquestes lleis podrem arribar a la nostra meta que és la conquesta de la veritat.
4. Compara la teoria del text amb altres que hagis estudiat
Aquest fragment de Descartes plasma, com no, alguns dels punts clau de la filosofia cartesiana. El pensador francès fa referència a un camí que hem de seguir per tal de poder arribar a assolir la veritat, l’evidència. Aquesta idea, tot i que amb algunes diferències, em recorda a la al·legoria platònica de la Línia que defensa la idea que partint de les ombres passant per la conjectura, per la creença, pel pensament discursiu i finalment pel pensament intuïtiu podrem arribar a contemplar la idea del Bé. Podem establir també una comparació amb els diferents graus del coneixement defensats per Kant: opinió, creença i saber.
0 comentarios:
Publicar un comentario