Aristòtil fou possiblement el filòsof més important de l’antiguitat. Com Plató, de qui fou deixeble, defensà una ètica teleològica basada en un fi: la felicitat que per Aristòtil és viure d’acord amb la virtut. D’altra banda, trobem a Kant, filòsof pertanyent a la Il·lustració Alemanya i un dels més grans de la història.
La comparació entre ambdós autors és de les més clàssiques de tota la història de la filosofia com a conseqüència d’una clara oposició entre l’ètica que defensa cadascun d’ells i que esdevé la principal diferència entre ells a banda de la posició realista que defensa Aristòtil i la síntesi que intenta proposar Kant entre el realisme i l’idealisme que també esdevé una notable diferència entre ells. Aristòtil defensa una ètica material (també anomenada ètica de la felicitat) basada en un fi i que posseeix contingut. Kant, per contra, presenta una ètica totalment innovadora buida de contingut i de caràcter més rígid i abstracte on el valor moral d’una acció no rau en cap finalitat o propòsit a assolir (tal i com defensava Aristòtil) sinó en la màxima, en allò que determina la seva realització, i aquest allò és el deure. L’ètica material i per tant la d’Aristòtil (defensada per molts altres autors com Epicur, Mill o Plató) es caracteritza per presentar un contingut a posteriori, imperatius hipotètics i per ser heterònoma mentre que la formal de Kant és caracteritza per un contingut universal (i per tant a priori), per presentar imperatius categòrics (deure moral) i per ser autònoma.
Aquesta comparació ens pot ser útil per no només comprendre les diferències entre ambdós autors sinó per tal de poder captar de manera pràctica el que posteriorment afirmaria Mill: les opinions contràries formen conjuntament part de la veritat i per tant ambdues són igual de respectables.
La filosofia d'Aristòtil
La filosofia de Kant
0 comentarios:
Publicar un comentario