...i com tota certesa...
...aquesta també va arribar amb diversos quilos d'ignorància sota el braç. Un dia va ocórrer allò inevitable: a la certesa li va néixer una inquietud. La inquietud va anar creixent en tamany i intensitat, la certesa cada cop era més dèbil. Un dia, un preciós matí d'agost, a la certesa se li va caure la por i va descobrir, un preciós, tendre i decidit dubte. I no em preguntis perquè, però des d'aquell moment va tenir valor per reconèixer allò que sabia, humilitat per reconèixer allò que no sabia, intuició per descobrir el que no sabia que sabia i paciència per continuar desconeixent tot allò que encara no sabia, i que segurament no sabria mai. Es va fer dubte i, amb això, es va fer eterna.
0 comentarios:
Publicar un comentario