Act. 57: L'anàlisi de causalitat de Hume

1. Idees principals
En aquest text, Hume presenta una critica al principi de causalitat considerant que no podem demostrar mitjançant cap argument probable que el futur hagi d’estar d’acord amb el passat. Estem determinats per tant, exclusivament pel costum que és l’autèntica guia de la nostra vida i que se’n deriva de l’experiència. Però cal tenir present que el costum no ens proporciona en cap cas un coneixement cert sinó només un coneixement probable.
2. Títol
El costum del passat, la probabilitat del futur.
3. Anàlisi del text
Aquest fragment pertany a l’obra del filòsof escocès David Hume en el qual es presenta la seva critica al principi de causalitat considerant que la connexió entre causa i efecte no és una relació necessària. A través de la raó no es pot deduir que d’una causa es segueix un efecte i per tant no hi ha cap fonament per a esperar que en el futur es derivin els mateixos efectes de les mateixes causes ja que el costum no produeix coneixement. Seguint aquestes afirmacions, Hume, considera que Adam, el primer home de la humanitat, amb tot el seu coneixement no podria demostrar que en el futur tinguin lloc els mateixos efectes que varen tenir en el passat i que ell va ser capaç de descobrir a través de l’experiència i que malgrat el costum, guia de la seva vida, l’impulsi a creure que en el futur tinguin lloc els mateixos efectes aquest coneixement només serà probable i no pas cert ja que el curs de la naturalesa pot presentar canvis que no hem conegut prèviament per l’experiència (forces que impulsen les boles de billar).
4. Compara la teoria del text amb altres que hagis comparat
Hume critica el principi de causalitat (concepde te causa introduït per Aristòtil) defensat prèviament per Leibniz en la seva teoria del coneixement; una posició totalment contrària a la posició d'autors com St.Tomàs (les 5 vies per demostrar l'existència de Déu) que basant-se en el racionalisme és capaç de deduir-ne les conseqüències. Fa referència també al concepte de costum prèviament treballat per Locke.