...i com tota certesa...

...aquesta també va arribar amb diversos quilos d'ignorància sota el braç. Un dia va ocórrer allò inevitable: a la certesa li va néixer una inquietud. La inquietud va anar creixent en tamany i intensitat, la certesa cada cop era més dèbil. Un dia, un preciós matí d'agost, a la certesa se li va caure la por i va descobrir, un preciós, tendre i decidit dubte. I no em preguntis perquè, però des d'aquell moment va tenir valor per reconèixer allò que sabia, humilitat per reconèixer allò que no sabia, intuició per descobrir el que no sabia que sabia i paciència per continuar desconeixent tot allò que encara no sabia, i que segurament no sabria mai. Es va fer dubte i, amb això, es va fer eterna.

Act. 56: Relacions d'idees i qüestions de fet

1. Idees principals
Cal distingir entre dos grups en els que podem incloure tots els objectes de la raó que són: relacions d’idees i qüestions de fet. En el text anterior es fa referència a algunes característiques pròpies de cada grup tot esmentant exemples de cadascun d’aquests.
2. Posa un títol
Classificació dels objectes de la raó
3. Anàlisi del text
El text anterior forma part de la Investigació sobre l’enteniment humà de David Hume. En aquest fragment es fa referència a la divisió dels objectes de la raó o investigació humana en dues classes que són: relacions d’idees i qüestions de fet. El primer grup, relacions d’idees, està format per tot un seguit d’enunciats o preposicions relacionats amb la geometria, l’àlgebra, l’aritmètica i la lògica i en definitiva per qualsevol enunciat que es pugui deduir intuïtiva o demostrativament. Els enunciats d’aquest grup es caracteritzen per ser proposicions a les que arribem a través de la raó i independentment de l’experiència, són per això anomenats enunciats a priori. Són enunciats necessaris, el contrari dels quals implica contradicció, i a l’hora són veritats buides que no aporten contingut. Que el quadrat de la hipotenusa és igual al quadrat dels dos catets o que tres vegades cinc és igual a la meitat de trenta són alguns exemples d’enunciats que pertanyen aquest grup esmentats en el text. Pel que fa a les qüestions de fet són coneixements que se’n deriven de l’experiència i per això són també anomenats a posteriori. Aquest tipus d’enunciats no poden ser considerats certs sinó únicament probables ja que tota veritat que és trobi més enllà dels sentits i la memòria i que tingui com a suport la relació entre causa i efecte és un coneixement probable i no cert. L’exemple esmentat al text és l’enunciat: El sol no sortirà demà. El seu contrari potser fals però no contradictori; nosaltres intentarem demostrar la seva falsedat i si fos demostrativament falsa ja si que implicaria una contradicció que mai podria ser concebuda de manera prou clara per la ment.
4. Compara la teoria del text amb altres que hagis estudiat
Podem establir una comparació entre la classificació que fa Hume dels objectes de la raó i la que fa Leibniz. Les veritats de raó de Leibniz encaixen perfectament amb les característiques de les relacions d’idees de Hume així com les veritats de fet amb les qüestions de fet.



Posta de sol de Salvador Dalí

0 comentarios:

Publicar un comentario

 

Design in CSS by TemplateWorld and sponsored by SmashingMagazine
Blogger Template created by Deluxe Templates