...i com tota certesa...

...aquesta també va arribar amb diversos quilos d'ignorància sota el braç. Un dia va ocórrer allò inevitable: a la certesa li va néixer una inquietud. La inquietud va anar creixent en tamany i intensitat, la certesa cada cop era més dèbil. Un dia, un preciós matí d'agost, a la certesa se li va caure la por i va descobrir, un preciós, tendre i decidit dubte. I no em preguntis perquè, però des d'aquell moment va tenir valor per reconèixer allò que sabia, humilitat per reconèixer allò que no sabia, intuició per descobrir el que no sabia que sabia i paciència per continuar desconeixent tot allò que encara no sabia, i que segurament no sabria mai. Es va fer dubte i, amb això, es va fer eterna.

Act.55: Teoria empirista del coneixement

1. Idees principals
Hume defineix la percepció tot parlant-ne dels diferents tipus que existeixen: impressions i idees. A partir de les percepcions més fortes passarem a les més dèbils sempre comprenent les percepcions fortes com a impressions innates. Aquesta afirmació deixa en un compromís a Locke i també a Malebranche.
2. Títol
Diferents tipus de percepcions
3. Anàlisi del text
Hume defineix percepció com qualsevol cosa que es presenta a la ment. Podem parlar-ne de dos tipus de percepcions: les impressions són allò que es presenta a la ment a partir de la sensació mentre que les idees és allò del que es reflexiona a la ment sense la necessitat de que estigui present i per tant de que els nostres sentits l’estiguin captant. Podem considerar aquesta distinció paral·lela a la distinció entre sentir (que equival a les impressions) i pensar (que equival a les idees). Distingeix també entre percepcions fortes i dèbils, les quals deriven de les primeres i malgrat Hume, com a bon empirista, considera que no hi ha res a l’enteniment que abans no hagi passat pels sentits es veu obligat a afirmar que les percepcions fortes són en realitat impressions innates, sorgides immediatament de la naturalesa. Aquesta afirmació haurà de ser combatuda per Malebranche i també per Locke, ambdós defensors de l’experiència com a font de coneixement.
4. Compara la teoria del text amb altres que hagis estudiat
Podem comparar aquesta defensa de l’existència d’idees innates amb la posició de Locke, totalment contrària: No hi ha res a l’enteniment que abans no hagi passat pels sentits i també amb la posició de
Leibniz: "No hi ha res a l’enteniment que no hagi passat pels sentits excepte el propi enteniment".


L'empirisme anglès: DAVID HUME




0 comentarios:

Publicar un comentario

 

Design in CSS by TemplateWorld and sponsored by SmashingMagazine
Blogger Template created by Deluxe Templates