Un plaer

Estimat Blog,

Ara que estem en els últims dies i toca dir adéu, voldria dir-te un parell de coses per tal de que tinguis un feliç viatge cap al bagul dels records.

Veuràs... hem treballat força i malgrat tot, ho hem passat genial. Cal dir però que també hi ha hagut moments dolents però aquests s’han anat perdent pel camí. Pretenies ser una modesta aportació a la filosofia tot profunditzant en el sentit de la vida, en la cerca de la veritat, en el com i el per què de les coses, donant llum i sentit a la nostra existència. Sé que et sentiràs feliç d’haver ajudat a formar tantes persones amb criteri propi, amb valors i principis irrenunciables; estic molt orgullosa de tu.

Junts hem completat una etapa i ara toca afrontar noves situacions i reptes, ha sigut un plaer passar aquests dos anys amb tu.

Laura.

Act.61: Què és l'utilitarisme? de J.Stuart Mill

1. Idees principals
En el text anterior, John Stuart Mill exposa la diferència fonamental entre el seu utilitarisme i el defensat anteriorment per Jeremy Bentham tot distingint entre el concepte de felicitat i el de satisfacció. Mill, tal i com podem observar en el text, defensa que la felicitat està vinculada a la qualitat dels plaers i no pas a la quantitat tal i com defensava Bentham i és per això que considera millor ser un home insatisfet que un porc satisfet o un Sòcrates insatisfet que un ximple satisfet.
2. Títol
La capacitat de gaudir
3. Anàlisi del text
El fragment anterior forma part de l’obra de Mill L’Utilitarisme on l’autor anglès exposa entre d’altres coses quin és el principi d’utilitat: aconseguir la major felicitat per al major nombre de persones. En aquest fragment en concret Mill exposa el tret diferencial entre la seva teoria i la defensada amb anterioritat pel filòsof Jeremy Bentham; Mill considera que la felicitat es troba vinculada a la qualitat dels plaers i no pas a la quantitat, és per això que Mill creu que els plaers intel•lectuals són més importants que no pas els corporals. En el text, afirma que les persones que tenen una capacitat de gaudir més baixa seran més fàcilment felices que no pas les persones que, dotades superiorment sentiran que tota la felicitat a la qual poden aspirar és imperfecta. Cal dir però, que aquestes persones més allunyades de la felicitat per la seva elevada capacitat de gaudir mai envejaran a les persones amb una capacitat més baixa doncs un savi mai voldrà tornar-se ignorant de la mateixa manera que una persona intel•ligent mai voldrà esdevenir imbècil. Conclou el paràgraf afirmant que millor es millor ser un home insatisfet que un porc satisfet o un Sòcrates insatisfet que un ximple satisfet tot i que és molt probable que el ximple o el porc no estiguin gaire d’acord ja que només coneixen el seu propi costat de la qüestió.
4. Compara la teoria del text amb altres que hagis treballat
Mill defensa l’utilitarisme però apel•lant a la qualitat dels plaers i no pas a la quantitat tal i com feia Bentham. El primer distingeix entre plaers intel•lectuals (els quals considera més importants) i els corporals mentre que el segon, considerant tots els plaers iguals en qualitat, es centra en l’anomenada aritmètica del plaer que consisteix en la suma de plaers tot restant dolors.

Act.60: La Moral Kantiana

Moral kantiana

View more presentations from Laura Ulloa.

Act.59: Diferències entre Aristòtil i Kant

Aristòtil fou possiblement el filòsof més important de l’antiguitat. Com Plató, de qui fou deixeble, defensà una ètica teleològica basada en un fi: la felicitat que per Aristòtil és viure d’acord amb la virtut. D’altra banda, trobem a Kant, filòsof pertanyent a la Il·lustració Alemanya i un dels més grans de la història.

La comparació entre ambdós autors és de les més clàssiques de tota la història de la filosofia com a conseqüència d’una clara oposició entre l’ètica que defensa cadascun d’ells i que esdevé la principal diferència entre ells a banda de la posició realista que defensa Aristòtil i la síntesi que intenta proposar Kant entre el realisme i l’idealisme que també esdevé una notable diferència entre ells. Aristòtil defensa una ètica material (també anomenada ètica de la felicitat) basada en un fi i que posseeix contingut. Kant, per contra, presenta una ètica totalment innovadora buida de contingut i de caràcter més rígid i abstracte on el valor moral d’una acció no rau en cap finalitat o propòsit a assolir (tal i com defensava Aristòtil) sinó en la màxima, en allò que determina la seva realització, i aquest allò és el deure. L’ètica material i per tant la d’Aristòtil (defensada per molts altres autors com Epicur, Mill o Plató) es caracteritza per presentar un contingut a posteriori, imperatius hipotètics i per ser heterònoma mentre que la formal de Kant és caracteritza per un contingut universal (i per tant a priori), per presentar imperatius categòrics (deure moral) i per ser autònoma.

Aquesta comparació ens pot ser útil per no només comprendre les diferències entre ambdós autors sinó per tal de poder captar de manera pràctica el que posteriorment afirmaria Mill: les opinions contràries formen conjuntament part de la veritat i per tant ambdues són igual de respectables.

La filosofia d'Aristòtil

Open publication - Free publishing - More filosofia

La filosofia de Kant

Open publication - Free publishing - More kant

Act.58: Sobre el sentiment moral de Hume

1. Idees principals
En aquest text Hume desenvolupa la seva filosofia moral prenent com a fonament d’aquesta als sentiments. La moral consisteix en la distinció entre accions bones i dolentes; una distinció que no dur a terme la raó humana com els filòsofs anteriors defensaven sinó els sentiments, les emocions, les passions... la simpatia.
2. Títol
Una moral sentimental
3. Anàlisi del text
La filosofia moral és un tema tractat a la Investigació sobre els principis morals de David Hume i que a la vegada esdevé preocupació essencial en la seva obra. La moral és la capacitat de distingir entre les accions estimables i les censurables; una distinció que Hume considera que es duu a terme gràcies als sentiments i no a través de la raó com defensaven molts filòsofs anteriors. Tradicionalment la filosofia havia establert com a fonament de la moralitat la raó humana basant-se en què és aquesta la que examina les relacions morals de les accions i comparant amb la regla del més just és capaç de distingir entre allò bo i dolent. Considerant aquesta posició massa metafísica Hume estableix com a fonament de la moralitat als sentiments; les distincions morals no es deriven de la raó sinó més aviat de les passions, de les emocions i de les volicions.
4. Compara la teoria del text amb altres que hagis estudiat
Al contrari dels racionalistes, Hume defensa una moral basada en el sentiment i no pas en la raó. Locke, empirista al igual que Hume, fa referència exclusivament a la llei moral natural amb tot un seguit de drets i deures. John Stuart Mill presentarà una visió de la moral força semblant a la de Hume sempre dins de la seva línea utilitarista.

La filosofia moral de Hume

Act. 57: L'anàlisi de causalitat de Hume

1. Idees principals
En aquest text, Hume presenta una critica al principi de causalitat considerant que no podem demostrar mitjançant cap argument probable que el futur hagi d’estar d’acord amb el passat. Estem determinats per tant, exclusivament pel costum que és l’autèntica guia de la nostra vida i que se’n deriva de l’experiència. Però cal tenir present que el costum no ens proporciona en cap cas un coneixement cert sinó només un coneixement probable.
2. Títol
El costum del passat, la probabilitat del futur.
3. Anàlisi del text
Aquest fragment pertany a l’obra del filòsof escocès David Hume en el qual es presenta la seva critica al principi de causalitat considerant que la connexió entre causa i efecte no és una relació necessària. A través de la raó no es pot deduir que d’una causa es segueix un efecte i per tant no hi ha cap fonament per a esperar que en el futur es derivin els mateixos efectes de les mateixes causes ja que el costum no produeix coneixement. Seguint aquestes afirmacions, Hume, considera que Adam, el primer home de la humanitat, amb tot el seu coneixement no podria demostrar que en el futur tinguin lloc els mateixos efectes que varen tenir en el passat i que ell va ser capaç de descobrir a través de l’experiència i que malgrat el costum, guia de la seva vida, l’impulsi a creure que en el futur tinguin lloc els mateixos efectes aquest coneixement només serà probable i no pas cert ja que el curs de la naturalesa pot presentar canvis que no hem conegut prèviament per l’experiència (forces que impulsen les boles de billar).
4. Compara la teoria del text amb altres que hagis comparat
Hume critica el principi de causalitat (concepde te causa introduït per Aristòtil) defensat prèviament per Leibniz en la seva teoria del coneixement; una posició totalment contrària a la posició d'autors com St.Tomàs (les 5 vies per demostrar l'existència de Déu) que basant-se en el racionalisme és capaç de deduir-ne les conseqüències. Fa referència també al concepte de costum prèviament treballat per Locke.

Act. 56: Relacions d'idees i qüestions de fet

1. Idees principals
Cal distingir entre dos grups en els que podem incloure tots els objectes de la raó que són: relacions d’idees i qüestions de fet. En el text anterior es fa referència a algunes característiques pròpies de cada grup tot esmentant exemples de cadascun d’aquests.
2. Posa un títol
Classificació dels objectes de la raó
3. Anàlisi del text
El text anterior forma part de la Investigació sobre l’enteniment humà de David Hume. En aquest fragment es fa referència a la divisió dels objectes de la raó o investigació humana en dues classes que són: relacions d’idees i qüestions de fet. El primer grup, relacions d’idees, està format per tot un seguit d’enunciats o preposicions relacionats amb la geometria, l’àlgebra, l’aritmètica i la lògica i en definitiva per qualsevol enunciat que es pugui deduir intuïtiva o demostrativament. Els enunciats d’aquest grup es caracteritzen per ser proposicions a les que arribem a través de la raó i independentment de l’experiència, són per això anomenats enunciats a priori. Són enunciats necessaris, el contrari dels quals implica contradicció, i a l’hora són veritats buides que no aporten contingut. Que el quadrat de la hipotenusa és igual al quadrat dels dos catets o que tres vegades cinc és igual a la meitat de trenta són alguns exemples d’enunciats que pertanyen aquest grup esmentats en el text. Pel que fa a les qüestions de fet són coneixements que se’n deriven de l’experiència i per això són també anomenats a posteriori. Aquest tipus d’enunciats no poden ser considerats certs sinó únicament probables ja que tota veritat que és trobi més enllà dels sentits i la memòria i que tingui com a suport la relació entre causa i efecte és un coneixement probable i no cert. L’exemple esmentat al text és l’enunciat: El sol no sortirà demà. El seu contrari potser fals però no contradictori; nosaltres intentarem demostrar la seva falsedat i si fos demostrativament falsa ja si que implicaria una contradicció que mai podria ser concebuda de manera prou clara per la ment.
4. Compara la teoria del text amb altres que hagis estudiat
Podem establir una comparació entre la classificació que fa Hume dels objectes de la raó i la que fa Leibniz. Les veritats de raó de Leibniz encaixen perfectament amb les característiques de les relacions d’idees de Hume així com les veritats de fet amb les qüestions de fet.

Posta de sol de Salvador Dalí